Feminismes, memòria i la lluita contra el VIH: el Barcelona Gallery Weekend encén la temporada artística

Una xifra rècord de 33 galeries obren portes des d'aquest dimecres fins diumenge

Una indignada argentina de María María Acha-Kutscher
3 min

BarcelonaLa nova temporada de les galeries barcelonines comença com un cop de puny damunt la taula, mirant de fit a fit els problemes més candents: a la galeria ADN María María Acha-Kutscher exposa un reguitzell de retrats d’activistes indignades, mentre que a Imaginar’t es poden veure els treballs de la colombiana María Eugenia Trujillo amb el títol de Ni sumisa ni devota. L’obra d’aquesta artista va ser censurada al seu país el 2014 per presentar uns brodats de vagines en uns objectes aparentment litúrgics. Aquestes dues i unes trenta exposicions més formen part de la nova edició del Barcelona Gallery Weekend, que arrenca aquest dimecres i es prolongarà fins diumenge amb una xifra rècord de 33 sales -de Barcelona, Sitges, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos- i 70 artistes. 

Després dels estralls de la pandèmia que va patir l'última edició, que va ser de “resistència”, com diu la directora del Gallery Weekend, Susanna Corchia, enguany es vol que sigui “una festa” i recuperar el centenar de col·leccionistes que acostumen a assistir-hi. “Continuem pensant que el Gallery Weekend és molt important encara que tornin les fires”, subratlla el nou president d’Art Barcelona, en referència a la feina que permet “treballar a casa i mostrar els teus projectes”.

Una de les 'indignades' de María María Acha-Kutscher.
Un dels treballs de María Eugenia Trujillo de l'exposició 'Ni sumisa ni devota'.

Dues de les exposicions són especialment pertinents davant la proliferació d’atacs homòfobs, i fan d’altaveu d’artistes degans i d'altres més joves que posen damunt la taula el VIH i l’homosexualitat: la galeria House of Chappaz reuneix obres dels últims trenta anys amb noves produccions sobre el VIH que generen “un imaginari de la malaltia i el dol, però també de l’aliança i l’activisme”, com diuen des de la galeria. L’objectiu de la mostra és “preservar un relat de reivindicació i avenços socials que, avui, algunes persones pretenen obviar i abolir”. Entre els artistes representats hi ha Juan Hidalgo, Kay Rosen i Michael Roy. Entre els treballs nous hi ha En barbecho, de Fito Conesa, un vídeo on un home canta en urdú un text del mateix artista sobre una situació de vulnerabilitat, que ell vol deixar ocult a tothom que no entengui aquesta llengua, amb idees de fons com "el qüestionament de les polítiques del VIH en aquest país, sobretot en el pla emocional”. 

'El mundo en un condón', de Juan Hidalgo.
Un fotograma d''En barbecho', de Fito Conesa.

Pel que fa a l’exposició de Nogueras Blanchard, exposen les fotografies, algunes de les quals són documents d’accions artístiques que Pepe Espaliú (1955-1993) va fer a Barcelona als 70 en un diàleg imaginari amb un altre activista pioner, l’antropòleg, escriptor i traductor Alberto Cardin (1948-1992).

Una de les peces de 'Fotografías de Barcelona', de Pepe Espaliú.
'BII', d'Amparo de la Sota.

La programació del Barcelona Gallery Weekend té un caràcter “coral”, com diu Corchia. Una altra de les línies està protagonitzada per l’art tèxtil: Laberints i textures, a la galeria Artur Ramon Art, reuneix treballs d’artistes com Aurèlia Muñoz per “proposar una mirada innovadora vers l’art tèxtil” i “visibilitzar i empoderar les dones artistes" que treballen amb aquest material. Una altra d’aquestes artistes és Carmen M. Castañeda: com es pot veure a la galeria Chiquita Room, Castañeda fa servir el brodat a mà d’alta costura com una eina per reflexionar sobre el pas del temps i la fragilitat de la memòria.

stats