Felip VI inaugura Arco sense anar a veure el seu 'Ninot'

MadridL’enigma es va resoldre ben aviat: la tradicional passejada dels reis per inaugurar oficialment Arco no va culminar amb una visita de Felip VI i Letizia al Ninot del monarca a l’estand de la galeria Prometeo. Ni ho tenien previst, diuen, ni l’organització va modificar el seu recorregut després de la descoberta de l’obra de Santiago Sierra i Eugenio Merino. L’únic detall curiós és que un noi va trencar la solemnitat de la comitiva cridant “ ¡Viva España, viva el rey! ” Quan la fira va tornar a la normalitat -Carmen Lomana va succeir Isabel Preysler en el terreny de les celebritats-, les càmeres van tornar a concentrar-se al voltant de la versió de cera del rei, i molts visitants feien cua per fer-s’hi selfies. Tot i així, el Ninot encara no havia trobat comprador en ferm, tot i que estaven en “procés de negociació” amb un galerista espanyol.

L’atenció mediàtica també es va estendre a l’estand de la galeria Forsblom, on el col·leccionista Lluís Bassat atenia els mitjans després d’haver pagat els 11.000 euros del quadre de Riiko Sakkinen Els nostres reis favorits : “L’he comprat com una reacció al Ninot, i perquè m’agrada. M’agrada l’art que construeix, no el que destrueix, i crec que té més interès construir que la idea de cremar una obra d’art, per molt happening que sigui”, deia Lluís Bassat. Els nostres reis favorits es podrà veure per primera vegada fora de la fira en una exposició de la col·lecció Bassat a la sala de Cajasur de Sevilla a l’octubre. “Espero que el contingut de l’obra no faci enrere el públic, respecto molt a tothom i tinc moltes obres d’artistes que porten el llaç groc”, diu el col·leccionista. Lluís Bassat també va parlar dels dos projectes frustrats que li van encarregar per fer una gran fira d’art a Barcelona. Es remunta al 2002 i es va intentar reflotar el 2017, quan Santi Vila era el conseller de Cultura i va anunciar la iniciativa a Arco. S’havia de basar en els diàlegs entre parelles d’artistes.

L’impuls de les galeries catalanes

Al marge de les polèmiques reials i les vicissituds del sector, les galeries catalanes seguien en plena activitat: la galeria Senda exposa una cinquantena de fotografies inèdites d’Antoni Miralda. Algunes documenten una exposició de peces realitzades amb els característics soldadets de plàstic de l’artista a la galeria parisenca Zunini als anys 60 i unes altres intervencions amb més soldadets en l’espai públic a París i Milà. En plena Guerra del Vietnam, Miralda feia servir els soldadets per denunciar l’absurditat del “joc de la guerra”. “Era el més gamberro que es podia fer en a aquella època”, recordava l’artista. La galerista Ana Mas exposa fotografies de la mateixa època i posteriors d’Àngels Ribé, a qui Tecla Sala dedicarà una exposició a finals d’any. També grans formats de Joaquim Chancho, evocadors de l’exposició que l’artista té en cartell a l’Hospitalet.

Després de Loop, la galeria ADN porta a Arco el vídeo de Núria Güell De putas, entre peces d’artistes com Carlos Pazos, Eugenio Merino -representat per una enciclopèdia triturada que simbolitza, diuen a la galeria, “la destrucció de la memòria i el coneixement”- i el sud-africà Kendell Geers. La galeria Joan Prats també torna a confiar en els seus noms habituals, com Perejaume Joan Hernández-Pijuan -a qui el Centre Cultural Blanquerna de la Generalitat dedica una exposició a partir d’avui-, i Rocío Santa Cruz ha portat a Madrid una mostra de la seva exposició a Barcelona de l’obra de Palmira Puig-Giró, una fotògrafa dels anys 50.

Les galeries catalanes joves injecten energia a la fira. A etHALL es poden veure una sèrie de dibuixos de cowboys gais, de Sergio Prego, un dels artistes que representaran Espanya a la pròxima Biennal de Venècia. I entre les peces de la valenciana Espai Tactel, que va obrir a Barcelona al novembre, destaca un vídeo de Fito Conesa on set trompetistes intenten provocar, seguint l’inici bílic de l’Apocalipsi, la fi del món.

L’edició d’Arco d’enguany és especial per a Oriol Vilanova, que per primera vegada exposa a la fira, a la galeria Parra & Romero, una gran instal·lació amb unes 2.000 de les seves postals sobre el món del col·leccionisme. També ho és per a Julio Vaquero, que posa de llarg el seu fitxatge per a la Marlborough amb una aquarel·la monumental de flors.