La felicitat de poder recordar
Sant Cugat del VallèsDeia Joan Fuster que "les persones felices no tenen memòria". Max Cahner, tot i ser marmessor del seu llegat, potser no hi està d'acord. La sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya vessa de gent que no ha volgut perdre's l'homenatge que Òmnium Cultural de Sant Cugat ha organitzat per al primer conseller de Cultura de la Generalitat en època democràtica. Tots els estudiosos i personalitats de la taula repassaran el llegat que encara ara ens construeix aquest alemany que va arribar amb només tres anys a Catalunya i que, com tants altres immigrants, va abraçar-la com a pàtria pròpia. Per a Cahner, ser testimoni de la memòria dels altres deu ser avui la felicitat, doncs, de veure reconeguda la seva tasca.
La invitació anuncia la presentació del quart volum de La literatura de la revolució i la contrarevolució, escrita pel mateix Cahner conjuntament amb Joan Tres, però Maria Rosa Caballé, presidenta d'Òmnium Cultural de Sant Cugat, avisa que és una excusa per retre-li homenatge al conseller. Amb set ponents oficials i dues compareixences polítiques cal esperar que tothom sigui conscient que la brevetat és una virtut i Josep Maria Sans Travé és breu, però demostra caràcter. En els cinc minuts escassos que parla té temps de renyar Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que arriba pels pèls, i de recriminar a "algú" que no concreta que l'any 1980, quan Cahner va demanar-li a Sans Travé que l'ajudés amb el projecte que culminaria en l'ACN, els critiqués per copiar-los més tard en tenir tasques de govern. Està bé saber que el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya té tan bona memòria.
Fan els honors protocol·laris Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, i Xavier Escura, tinent d'alcalde de Cultura. Izquierdo destaca la magna contribució de Cahner en la construcció nacional de Catalunya, Josep Maria Castellet s'estén sobre el seu paper d'impulsor de la Gran enciclopèdia catalana. Joan Fontana glossa el llibre que es presenta i acaba d'aprofundir-hi Tres. Però el més interessant de l'acte és que tots acaben parlant, potser sense buscar-ho, de com ha afectat Cahner, com a persona i com a figura, la seva vida. Recullen anècdotes i grans dates que els fan brillar els ulls.
És cert que Cahner ha marcat la història del nostre país, que no podem oblidar que va impulsar la creació de la Gran enciclopèdia catalana i que va fundar Edicions 62. Però en realitat se sap que és un gran home perquè ha tocat de manera íntima la vida de moltes persones. Quan, amb la veu tremolosa, agraeix els elogis, tothom es posa dret per fer-li saber que hem vingut per ell, per recordar-li que el recordem. Que avui memòriaés sinònim de felicitat, amb permís de Fuster.
