La felicitat de Paula Bonet

BarcelonaSi la felicitat fos una imatge seria la cara de Paula Bonet aixecant la persiana del seu local, La Madriguera, al cor de l'Eixample barceloní. Una imatge que ella mateixa podria plasmar sobre un llenç o convertir en una il·lustració per compartir amb la munió de seguidors i sobretot seguidores que aquest divendres l'han acompanyat en la reobertura del seu taller. Una imatge que seria la d'una dona jove amb uns ulls enormes i clars darrere dues portes blanques, amb grans finestrals, a punt de tornar a obrir-se i deixar enrere el patiment dels últims mesos. Uns ulls brillants pel que significa el moment. La Madriguera ja no és un cau on refugiar-se, sinó el que hauria d'haver sigut sempre, un espai de creació, somriures i retrobament. Un espai de felicitat on l'art d'aquesta pintora i escriptora de Vila-real ha tornat a lluir amb tota la seva força després d'un any en què la seva vida s'ha vist condicionada per l'assetjament d'un home.

"És preciós", resumia ella després de 30 minuts ininterromputs de signatures de llibres, d'estampar samarretes i bosses de mà, de repartir il·lustracions i punts de llibre. La cua per poder compartir una estona amb Bonet al seu local del passatge Valeri Serra arribava fins al carrer de Casanova. A la cua hi ha arribat a haver més de 220 persones esperant pacientment, i prop de 400 persones han acudit a la trobada. Fins al punt que algunes s'han quedat sense la possibilitat de poder entrar de nou al cau de l'artista. "Abans d'obrir sentíem una remor, però quan hem aixecat la persiana heu callat, s'ha fet el silenci", relatava ella a una de les seves seguidores.

Treball honest i valent

La Laura i la Clàudia han sigut les primeres a entrar al taller. Ho feien pocs minuts després de les 11 h, després de dues hores d'espera. "El silenci no et protegirà", s'ha estampat la Laura en una samarreta, una frase d'Audre Lorde que les vuit membres de l'equip que han acompanyat Bonet durant el matí no han parat de reproduir en tota classe de peces de roba. Marguerite Duras, Marlene Dumas i Louise Bourgeois són les autores de les altres frases cèlebres que la gent ha volgut immortalitzar amb el segell Bonet, que no ha cessat de dedicar exemplars del seu últim llibre, L'anguila. "La història de la Paula és la història de moltes persones que compartim això", explicava la Clàudia, assenyalant la llarga cua. Moltes dones que també han patit l'assetjament i els abusos durant la seva vida i que veuen en l'obra de Bonet un tractament "honest" i "valent" d'aquesta xacra que persegueix tantes dones. "Aquestes situacions s'han de transmetre així, com ho fa ella, amb la seva obra ho pots viure i sentir, t'arriba molt", resumia la Clàudia.

"Merci per la teva feina, no l'artística sinó...", li deia la Mia abans de buidar la bossa perquè l'hi estampessin una de les quatre frases. Ella i l'Isa venien de Lleida. Fa cinc o sis anys que segueixen Bonet. L'admiren com a artista i com a dona que ha sabut trencar el sempre difícil mur del silenci. "Quan vius agressions d'aquest tipus és difícil demostrar la fortalesa que ella ha tingut. A la cua m'he emocionat llegint un dels seus posts [a les xarxes], quan parlava de les fortaleses. Ha patit, però quina força que té la podrida", deia la Mia després d'aconseguir la dedicatòria en un exemplar de La sed que duia des de Lleida. "Tancar el cercle i obrir-ne un de nou", afegia l'Isa. Això ha sigut La Madriguera aquest divendres. Començar de nou.

Per això, pel que han suposat els últims mesos, l'abraçada més sentida de tot el matí ha sigut amb la seva advocada –i amiga– Carla Vall. Vall va aconseguir que Bonet pogués tornar a fer vida normal, foragitant l'assetjador, que ha entrat a la presó després d'haver-se saltat l'ordre d'allunyament. Durant uns segons el món s'ha paralitzat. Una llarga abraçada de pràcticament mig minut entre paraules sentides a cau d'orella. "És la Carla Vall", ha començat a cridar Bonet assenyalant l'advocada perquè la munió de seguidores entengués l'escena que durant una estona ho ha congelat tot.

Pamplona i homes

La Yolotzin i la Quiahui han viatjat fins a Barcelona des de Pamplona per compartir uns minuts amb la pintora. Aquestes dues mexicanes li han portat una ampolla de vi i una tauleta de xocolata com a regal, un dels múltiples obsequis que les admiradores han anat fent a Bonet, que ha vist com el local s'omplia d'ampolles de vi, llibres (Cartes a dones, de Virginia Woolf, per exemple), samarretes, bombons... Per què la xocolata? "Per endolcir encara més aquest lloc", deia la Yolotzin, que va participar en un taller de la pintora l'any passat i en va quedar "enamorada de tot, del taller i d'ella com a persona".

Un sentiment similar al de la Clàudia. Va conèixer Bonet fa set anys, quan en tenia 15, i es va convertir ràpidament en referent artístic. "Vull ser pintora, ella és una gran inspiració. La Madriguera em sembla un gran projecte perquè tot artista té el seu cau per experimentar", explicava cofoia amb els seus dos llibres (The end i La sed) signats i un llenç blanc per estrenar.

Enmig de la llarga cua que hi havia resseguint l'ordenat Eixample barceloní, la figura de l'Andrés, amb els seus 63 anys, hi destacava. Trencava amb el perfil majoritari de seguidors, sobretot dones, moltes de les quals joves. L'Andrés segueix Bonet per culpa del cinema. Per culpa de François Truffaut, el cineasta francès que va captivar la pintora de Vila-real, que va reflectir l'admiració que sent per ell en un llibre il·lustrat anomenat 813.

“There is no beauty, if it doesn’t show some of the terribleness of life”, duia Bonet escrit a la samarreta. Una frase de Marlene Dumas. Darrere de la bellesa sempre hi ha alguna de les coses terribles de la vida. Darrere la felicitat hi poden haver molts patiments. Aquets divendres, a La Madriguera, se n'ha vist un exemple clar.