Mor l'escriptora i pintora Felícia Fuster als 91 anys

BARCELONAL'escriptora, traductora i pintora Felícia Fuster, nascuda a Barcelona el 1921, va morir la matinada de diumenge a París, on vivia des de feia 60 anys. Fuster, filla de les estretors de la guerra, va estudiar Belles Arts, però no va seguir aquesta carrera. Davant l'asfíxia de la dictadura, va marxar a París el 1951 i es va reinventar una nova vida. Es va llicenciar en economia i va treballar en empreses de publicitat. No va ser fins als anys 80 que va reprendre la tasca artística, tant pictòrica com, sobretot, literària.

El 1984 va ser una revelació la publicació del seu primer recull, 'Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils' –finalista del premi Carles Riba–, quan tenia 63 anys. Els dos següents reculls poètics, 'Aquelles cordes del vent' i 'I encara' (1987) conformen una mena de trilogia. Són monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista. La seva valentia i independència, la solitud i l'autoafirmació traspuen dels seus textos. A 'Versió original' (1996) reflexiona sobre la guerra dels Balcans. L'experimentació formal és també una de les seves màximes, com va demostrar a 'Sorra de temps absent' (1998). Els seus viatges a la Xina –on va contreure una greu malaltia– i sobretot al Japó la van influir i van inspirar 'Postals no escrites' (2001), el seu darrer llibre, una crònica del viatge al Japó en haikus.

Paral·lelament al seu vessant literari, que va ser reconegut –Sam Abrams o Montserrat Abelló l'han inclòs en les antologies de les principals poetes catalanes, i Lluïsa Julià s'ha ocupat de la seva 'Obra completa 1984-2001' (Proa, 2010)–, l'artístic ha quedat en segon pla. La influència oriental té un gran pes en la seva obra plàstica abstracta, on plasma el silenci i la multiplicitat.

Instal·lada en una residència a París des de feia 10 anys, Felícia Fuster va crear una fundació a Barcelona el 2003 per ajudar persones sense possibilitats econòmiques a fer estudis superiors.