Feliç trobada de Shakespeare amb el circ

'Desdèmona'

Mercat de les Flors. Festival Grec. 16 de juliol del 2020

No sé si Alba Sarraute coneix la Footsbarn Travelling Theatre, companyia nascuda a Cornwall el 1971 i establerta des de fa anys a França i que practica un teatre popular vistós, entretingut, poètic si escau, tot sovint inspirat en les grans tragèdies de Shakespeare o en les comèdies de Molière. Tampoc crec que per la seva joventut Alba Sarraute hagi conegut en directe el treball de Comediants dels anys vuitanta i noranta. Els conegui o no, el seu imaginari té alguna cosa a veure amb totes dues companyies, tant pel plantejament general com per les eines de les quals se serveix i a les quals cal afegir les específiques disciplines del circ. Sarraute és, sens dubte, una de les artistes del gènere més complertes en el nostre país en el component físic i de les més atrevides i somiadores en l'element imaginari.

No he conegut la seva primera incursió en el món del gran bard, de qui va fer una versió de La tempesta, però crec que amb la mirada sobre la tragèdia d’Otel·lo assoleix un nivell de circ contemporani homologable al millor que es fa a Europa i particularment a França. La gran virtut de la seva dramatúrgia resideix en l'habilitat d’imbricar les disciplines del circ en el relat de la història sense refusar fins i tot fragments del text (potser massa?). I es així com veiem Otel·lo i Desdèmona enamorats tot fent acrobàcies; un Iago (molt bé Tomeu Amer) que en veure que Otel·lo prefereix Càssio com a cap de l'exèrcit planeja la seva venjança enfilat en una escala que camina per la pista o dins de la roda Cyr compartint-la amb un monòleg d’Otel·lo. Magnífic el salt acrobàtic de Sarraute des de la bàscula per liquidar el traïdor. El circ es fica dins del relat en una proposta en què llueix el vestuari, de la mateixa Alba Sarraute, la música, en directe, i la il·luminació, així com el moviment escènic. Una sorprenent creació a la qual cal refinar les transicions i algun detall menor. Diria que l’escenari de la sala Ovidi Montllor és una xic petit perquè l’espectacle respiri el seu alè.