La gran favorita als Oscars, 'Nomadland', i les altres estrenes destacades de la setmana

'Nomadland'

Frances McDormand, una neonòmada a la conquesta del tercer Oscar

En la seva panoràmica dels Estats Units contemporanis, Nomadland segueix un itinerari oposat al del western clàssic. En lloc d'un trajecte de conquesta del territori per part d'uns pioners que esperen establir una llar al final del viatge, aquí la protagonista ja veterana veu com la desnonen de la seva vida estable i és empesa a tornar a recórrer el país. El tercer llargmetratge de Chloé Zhao parteix del treball d'investigació País nómada de Jessica Bruder sobre aquestes noves comunitats de sensecasa (que no pas “sense llar”, reivindiquen ells) conformades per persones molts cops en edat de jubilació que encadenen feines temporeres al llarg del territori i mantenen formes de vida autosuficient. És el cas de la Fern (Frances McDormand), que inicia una nova vida dalt d'una caravana quan es queda vídua i sense feina després que tanqui la fàbrica que vertebrava la vida al seu poble. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Judas y el mesías negro'

Vida i mort d’un màrtir del Black Power

Fred Hampton tenia només 21 anys quan va morir assassinat en un assalt policial la nit del 4 de desembre del 1969. Era el líder dels Panteres Negres a Chicago, un partit marxista que va capitalitzar el moviment emancipador afroamericà de la dècada dels seixanta i una de les obsessions del director de l’FBI, J. Edgar Hoover. Ara que han passat cinquanta anys, ja no és cap secret que Hoover va promoure el programa Cointelpro de contraintel·ligència per erradicar els Panteres Negres, i Judas y el mesías negro aborda la figura de Hampton a partir de la mirada del traïdor que el va entregar a l’FBI, Bill O’Neal. Segueix llegint. Disponible en lloguer a iTunes, Rakuten TV, Google, Amazon Prime Video, Vodafone, Orange, Sony i Microsoft

‘Godzilla vs. Kong’

A favor dels monstres gegants, contra les corporacions 

L’espectacular imatgeria de Godzilla vs. Kong arriba un xic degradada per uns tòpics (secundaris còmics, joves trapelles, diàlegs obvis) i unes dreceres de guió (¿abocar líquids sobre un ordinador per superar la ciberseguretat?) que recorden el Roland Emmerich (Independence Day) més mandrós. No és nou: quan l’estimulant però divisiu Godzilla estrenat el 2014 va derivar en un univers multipel·lícula van començar a proliferar les conspiracions i els malvats de còmic. Si uns ecoterroristes propulsaven Godzilla: rey de los monstruos, ara és el torn d'una corporació maligna (valgui la redundància). Entre tants complots esbojarrats, l’aparició d’un personatge conspiranoic podria considerar-se autoparòdica, perquè l’objectiu dels dolents costa tant d’entendre com el pla de negoci de la multinacional genocida de la saga Resident evil. Segueix llegint. Estrena als cinemes