MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC
Cultura12/09/2018

La fascinant vida de Léon Theremin

Els Pinker Tones i el Quartet Brossa estrenen al Mercat de Vic un espectacle dedicat a l’inventor rus

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaTan fascinant com el so del theremin és la vida del seu inventor, el jueu rus Léon Theremin (1896-1993). Música, enginyeria, amor interracial, comunisme, gulag, espionatge, tragèdia... Tot això esquitxa una biografia que ha captivat el duo Pinker Tones i el Quartet Brossa fins al punt de dedicar-li un disc i un espectacle, Leon, que estrenen demà al Mercat de Música Viva de Vic. “Com pot ser que Hollywood no hagi fet una pel·lícula sobre ell?”, es preguntava fa uns dies Àlex Llovet, dels Pinker Tones, després d’un assaig a l’Atrium de Viladecans, on han estat preparant un espectacle fruit del diàleg entre el pop electrònic del duo i la corda més clàssica dels Brossa. “Hi ha refèrencies musicals a contemporanis de Theremin com Copland, Stravinsky i Xostakhóvitx, però des d’un llenguatge propi i amb picades d’ull al pop electrònic dels Pinker. Volíem que hi hagués espai per a tot”, explica Aleix Puig, violinista del Quartet Brossa.

Cargando
No hay anuncios

El projecte, guanyador del Premi Puig-Porret, servirà per commemorar el centenari de la creació del theremin, considerat “el primer instrument electrònic”, tal com recorda Llovet. Arran d’un experiment amb amb vàlvules de buit, Theremin, un físic que tocava el violoncel, va pensar a fer “un instrument que es toqués sense ser tocar”. De fet, l’intèrpret simplement acosta les mans a dues antenes amb què controles el to i el volum. El timbre resultant pot ser semblant al d’un violoncel, però no només. “Pot tenir un registre molt diferent. No és només la tessitura del violoncel o del violí”, precisa Marçal Ayats, violoncel·lista del Quartet Brossa.

Del gulag a l’espai exterior

Lenin va rebre l’invent amb entuasiasme, i l’instrument va començar la seva expansió. Paral·lament, la vida de Léon Theremin va esdevenir una muntanya russa... “La seva vida personal té molt de tragèdia grega”, diu Llovet. Va viatjar als Estats Units per propagar la bona nova de l’instrument i patentar-lo. Allà es va casar amb la ballarina afroamericana Lavinia Williams, en una època, els anys 30, en què els matrimonis interracials eren pràcticament tabús, i encara més entre un jueu i una afroamericana. Stalin el va fer tornar a la Unió Soviètica el 1938... i mai més va tornar a veure la seva dona. Theremin va ser reclòs en una xarajka, un dels camps del treball del sistema gulag on funcionaven laboratoris secrets de recerca i desenvolupament. Altres presoners de la xarajka van ser l’escriptor (i matemàtic) Aleksandr Soljenitsin, el dissenyador aeronàutic Andrei Túpolev i Serguei Koroliov, el pare de la cosmonàutica soviètica. “Theremin mai va deixar de ser un comunista convençut. Fins i tot pensava que allò del gulag havia sigut un malentès”, explica el 50% dels Pinker Tones. Un cop rehabilitat, Theremin va posar el seu enginy al servei de l’espionatge, va inventar la porta automàtica que s’obre quan t’hi acostes i sobretot va treballar en la cursa espacial. Tot això mentre el seu invent musical anava fent via.

Cargando
No hay anuncios

Compositors com Xostakhóvitx, Varèse i Miklos Rozsa van introduir el theremin a les seves obres, i a partir dels anys 50 el seu so es va associar al cinema de ciència-ficció després que Bernard Herrmann el fes servir a Ultimàtum a la Terra (1951). Altres compositors cinematogràfics com Roque Baños, Danny Elfman i Howard Shore han aprofitat el peculiar timbre del theremin. Lydia Kavina, la gran thereminista d’avui dia, va actuar l’any passat a L’Auditori de Barcelona, on va interpretar la suite per a orquestra i theremin que Shore va escriure per a la pel·lícula Ed Wood de Tim Burton.

“El theremin hi és, però tampoc és el protagonista de l’espectacle. El protagonista és León Theremin”, diu Llovet sobre un projecte “biogràfic” que té “un caràcter existencialista, filosòfic”. A més dels Pinker Tones i el Quartet Brossa, a Leon també hi participen el Quartet Mèlt, els thereministes Víctor Estrada i Jairo Moreno, i el coreògraf Toni Mira, director de la companyia Nats Nus Dansa. Els Mèlt, un conjunt vocal, fa de cor grec, i Mira aporta una mirada externa, la coreogràfica, a més d’uns passos de claqué que també es podran escoltar en el disc que publicarà Kasba Music l’any que ve.

Cargando
No hay anuncios