La fantasia i el drama de Georges Méliès

BarcelonaPer a Georges Méliès (1861-1931), el cinema era un viatge a la fantasia. El seu tren, però, va descarrilar: tot i que va realitzar 500 pel·lícules entre el 1896 i el 1912, després de la Primera Guerra Mundial va quedar ancorat i va caure en declivi fins a acabar els seus dies pràcticament en la misèria. En un moment de màxima desesperació, va cremar tots els negatius de les seves pel·lícules amb un misto. "Tenia una visió més aviat onírica dels diners. Viatge a la Lluna (1902) va ser una pel·lícula molt cara, però va ser molt piratejada. No va recuperar la inversió", explica Laurent Mannoni, el director científic del patrimoni de la Cinémathèque Française. Aquesta institució ha prestat al CaixaForum 418 peces, entre objectes de màgia -alguns creats pel mateix Méliès-, aparells precinematogràfics, dibuixos, fotografies, gravats, cartells, peces de vestuari i 21 pel·lícules dels seus fons, per bastir l'exposició Georges Méliès. La màgia del cinema , que obre avui les portes a Montjuïc.

Aquesta mostra és la més important que s'ha fet mai sobre el pioner del cinema. Ocupa 800 metres quadrats, conté peces inèdites i l'escenografia, imponent, evoca l'estudi del director. Després de Barcelona, on es podrà visitar fins al 24 de juny, es podrà veure a Madrid del juliol al desembre, i més endavant està previst que viatgi en una versió reduïda als CaixaForums de Lleida, Tarragona, Girona i Palma.

La Cinémathèque Française custodia el llegat de Méliès que els hereus hi han dipositat al llarg dels anys. L'exposició conté, també, una peça molt especial: un autòmat de La invenció d'Hugo que Martin Scorsese va donar a l'entitat després que li permetessin treballar amb peces originals de Méliès per fer la seva pel·lícula. Així doncs, el muntatge repassa el món inclassificable del director francès des de les seves arrels culturals fins a l'actualitat. Del mig miler de pel·lícules de Méliès se'n conserven prop de 260.

El pare de l'autor de L'hostal encantat va ser un empresari del calçat. Esperava que el seu fill el succeís. Quan va repartir l'herència, encara en vida, Méliès, en lloc de perpetuar el negoci, va materialitzar els seus interessos d'infant per la màgia i l'òptica. El 1888 va comprar el teatre Robert-Houdin i el 1897 va construir un gran estudi cinematogràfic amb les parets de vidre a Montreuil, reconstruït a la mostra a través d'una maqueta. "Primer rodava a l'aire lliure, però no era fàcil. A l'estudi va poder crear efectes especials com les trampes a terra per fer aparèixer i desaparèixer els personatges", diu Mannoni. "Va portar al cinema -afegeix el comissari- els trucs del món de la màgia i del teatre, i amb els decorats hi va introduir la perspectiva, inexistent fins aleshores ". Méliès es va endinsar en el món del cinema el 1896, un any després que el creessin els germans Lumière. Gràcies a la precarietat de la seva primera càmera, que es quedava aturada i li permetia canviar el pla, va descobrir un dels seus trucatges més cèlebres: escamotejar els personatges. En la seva aventura cinematogràfica sovint va estar acompanyat dels tècnics i els actors del seu teatre, "però no va tenir cap successor oficial", afirma l'expert.

Méliès va treballar en tots els oficis: va fer els storyboards, va escriure els guions, va fer de productor i de distribuïdor. El seu vessant com a dibuixant és especialment emotiu. "D'una banda, n'hi ha de preparatoris per als projectes i, de l'altra, treballs més polits amb què va voler reconstruir les pel·lícules que havia destruït", diu el comissari. Al final dels seus dies, per sobreviure, Méliès es va haver de casar amb Jehanne d'Alcy, una de les seves primeres actrius i antiga amant. Treballava en una botiga de joguines i llaminadures. Un dia, el 1926, un crític del Ciné-Journal el va reconèixer per casualitat, i el 1929 es va celebrar la Gala Méliès a la sala Pleyel i va començar a ser reconegut com una "figura essencial del cinema", conclou Mannoni.