Els familiars de les víctimes del metro de València, herois de còmic

BarcelonaEl 3 de juliol del 2006, quan dos vagons d’un metro de la línia 1 de València van bolcar i van causar la mort de 43 persones, les principals institucions públiques del País Valencià estaven en mans d’un Partit Popular instal·lat en l’eufòria triomfalista de la bonança econòmica i els grans esdeveniments subvencionats a cop de talonari públic. “La Generalitat controlava gairebé tots els poders: el polític, el judicial, l’eclesiàstic i els mitjans de comunicació. Pensaven que amb això podrien esborrar l’accident com si no hagués passat mai. Però hi havia un poder que no controlaven: el social”, diu el guionista Miguel Ángel Giner Bou (Benetússer, 1969), coautor amb la dibuixant Cristina Durán del còmic que explica la lluita dels familiars de les víctimes d’aquella tragèdia contra l’oblit i el silenci que els responsables polítics gairebé van aconseguir imposar sobre els fets.

El dia 3, que Astiberri ha publicat en edició catalana i castellana, parteix del llibre sobre el cas Lluitant contra l’oblit (Sembra Llibres, 2015). Tant, de fet, que la seva autora, la periodista Laura Ballester, ha acabat figurant com a coautora del guió. Va ser en una presentació del llibre a Benetússer quan Giner Bou es va adonar de la potència de la història i que volia explicar-la en forma de còmic. Durán, la seva còmplice artística, hi va estar d’acord: “Nosaltres també havíem caigut en aquella estratègia del silenci que s’havia ordit. Ens dolia especialment i vam veure en el còmic una possibilitat de rescabalar-nos i contribuir a fer conèixer la història”.

Giner Bou i Durán no passen per alt la destrossa humana que deixa l’accident, però el seu focus és la lluita dels familiars contra uns polítics interessats a girar full sense depurar responsabilitats i a evitar que la tragèdia esquitxés la imminent visita del Papa. Si les víctimes són els herois, no hi ha cap dubte de qui són els malvats: Durán ho subratlla dibuixant els polítics del PP amb tentacles en lloc de caps, com si fossin monstres de Lovecraft. “No es mereixien l’esforç de documentar-me per dibuixar-los -diu Durán-. I és una forma de reflectir la seva falta d’humanitat, que donava molt de joc a nivell gràfic”.

Rebel·lió contra el silenci

Mentre les autoritats amagaven l’estat real de les vies, manipulaven la caixa negra del tren i intentaven comprar el silenci dels afectats a cop de talonari, els familiars es van rebel·lar contra l’estratègia del silenci del PP i es van començar a manifestar cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu. “València ha projectat els últims anys una imatge patètica de corrupció, però volia mostrar que també hi ha moviments socials, petits però potents”, diu Giner Bou. L’activisme dels familiars va acabar arrossegant una gran part de la societat valenciana. “La clau va ser la persistència de l’associació de víctimes, els petits suports de periodistes i artistes i el Salvados sobre l’accident -apunta Giner Bou-. Si el programa de Jordi Évole s’hagués fet abans potser no hauria passat res, però el 2013, després de la bombolla i en plena crisi, la gent començava a preocupar-se pels altres”.

Les mobilitzacions multitudinàries que es van produir arran del programa van forçar la reobertura del procés judicial. I el 2014 les urnes van obligar un PP envoltat de casos de corrupció a abandonar el poder. “L’accident del metro és una de les coses que més factura els va passar -diu Durán-. Camps es descompon cada vegada que algú l’hi esmenta. És un cas que va afectar tota la societat, una ferida que encara està oberta”.

El poder del còmic

El dia 3 no és el primer contacte dels autors amb la no-ficció. A Una posibilidad (Astiberri, 2017), Giner Bou i Durán van explicar la seva experiència com a pares d’una nena amb paràlisi cerebral. El còmic, diuen, és el vehicle amb què canalitzen el seu activisme social. “És un llenguatge molt potent que arriba a molta gent -explica Durán-. Gràcies a Una posibilidad hem recorregut Espanya, hem conegut mil associacions de pares i hem participat en congressos mèdics”. A més de servir d’homenatge a les víctimes, volen que El dia 3 contribueixi a difondre una veritat que segueix incomodant alguns. “L’oblit que perseguia el PP, en part, continua -diu Giner Bou-. Cap mitjà de l’òrbita del PP ens ha volgut entrevistar encara”.