Familiars de les víctimes demanen la presència de les Nacions Unides per garantir les exhumacions al Valle de los Caídos

BarcelonaEl camí per treure víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil del Valle de los Caídos, on van ser enterrats sense el permís dels seus familiars, està sent molt tortuós. Tretze familiars han demanat aquest dilluns a les Nacions Unides, a través del seu advocat, Eduardo Ranz, la presència d'observadors internacionals o d'un relator de l'organisme internacional al Valle de los Caídos. El motiu, segons Ranz, és que hi ha "un alt risc de violació dels drets humans".

Els passats 23 i 24 d'abril s'havien de reprendre els treballs preliminars per saber si les exhumacions eren viables o no. Es va impedir l'entrada de familiars i del forense, Francisco Etxeberría, un dels màxims experts en exhumacions a Espanya. Prèviament el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, havia sigut denunciat per un delicte de desobediència: "Es demanava que fos condemnat a treballs d'exhumació", diu Ranz.

La mateixa tarda del 23 d'abril, Patrimonio Nacional va informar a través d'una nota de premsa que els treballs preliminars que havien de durar unes 48 hores s'havien reduït a un matí. També es notificava a la família Lapeña –fa dos anys una sentència els va donar la raó i va reconèixer el dret constitucional de les famílies a rebre una sepultura digna, segons les seves creences o religió– la gran complexitat de la identificació i exhumació de les restes: "Les famílies, però, no tenen cap prova que això sigui així", diu Ranz. D'altra banda, Patrimonio Nacional ha dit que s'obre un nou procés judicial, quan encara no es coneixen els resultats i conclusions de l'equip tècnic que ha de valorar si les exhumacions són possibles o no, per possibles oposicions de tercers. "Aplicant aquesta interpretació no seria possible cap exhumació al món, en una fossa en què hi ha més d'un cos, i igualment no seria possible l'exhumació de qui hagués mort o hagués estat executat sense cap descendent que pogués reclamar-lo", assegura Ranz.

"No sé quantes famílies, quantes denúncies, quantres demandes o quantes sentències fan falta per a una cosa tan òbvia com tancar una ferida sagnant. No estem demanant cap favor, sinó que els deixin plorar en pau", diu Ranz.