La família del Poliorama creix amb T de Teatre i La Brutal

BarcelonaLa històrica empresa teatral fundada per Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa, 3XTRES, creix i es renova: coincidint amb el 25è aniversari al capdavant del Teatre Poliorama de Barcelona han anunciat que s’hi sumen com a socis les companyies T de Teatre i La Brutal, els contactes amb les quals van començar fa dos anys. “Continuar vol dir renovar-se. La incorporació de T de Teatre i La Brutal ens ajudarà molt a renovar la gestió del teatre”, diu Anna Rosa Cisquella, una de les fundadores de Dagoll Dagom. “El Poliorama té una significació per a nosaltres. Hi hem fet cinc produccions”, afegeix Dani López-Orós, cofundador de T de Teatre. “Tots nosaltres fem i entenem el teatre des de dins”, subratlla el director de La Brutal, David Selvas, que durant la pròxima temporada presentarà una obra nova de la qual encara no vol donar més detalls. Amb tot, la incorporació dels nous socis no farà canviar la gestió del teatre: segons Cisquella, independentment del gruix de la participació, tots els socis tenen “el mateix vot”.

Al llarg de 25 anys al Poliorama s’han fet 9.288 funcions de 394 espectacles. Aquest teatre està entre els quatre amb més ocupació de Barcelona i és el líder dels de format mitjà. Després de presentar els nous socis, han fet pública la pròxima temporada, que inclou una vintena d'espectacles com La fiesta del chivo (setembre-octubre), basat en la novel·la de Vargas-Llosa, amb Juan Echanove a les ordres de Carlos Saura; una versió renovada del musical Forever Young (març-maig del 2022, i The opera locos (gener-març del 2022) de la companyia madrilenya Yllana. També T’estimo si he begut (octubre-gener del 2022), d’Empar Moliner, una producció de les tres companyies que ara s’han associat –Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre–, i el clàssic de Lope de Vega El perro del hortelano, dirigit per Paco Mir. 

“Volem donar espai a una diversitat total d’espectacles, també de gent de Madrid i tot Espanya, però no hi cap tothom”, diu Cisquella, que debutarà com a directora teatral amb un musical per al públic familiar amb cançons de Damaris Gelabert i text de Marc Artigau titulat Bye, bye, monstre (novembre-gener del 2022). Altres espectacles provenen de sales alternatives, perquè creuen que el Poliorama ha d’ajudar les companyies a fer un pas endavant: Ovelles (setembre), de Carmen Marfà i Yago Alonso, provinent de la Sala Flyhard; Ramon (març-abril del 2022), de Mar Monegal i Francesc Ferrer, i Les croquetes oblidades (setembre), de Clàudia Cedó, una producció de Les Bianchis amb la col·laboració de la Sala Beckett. “Hi ha molta gent a les sales alternatives que pot fer el pas a un teatre mitjà. Les sales alternatives s’han de buidar perquè hi entri gent nova, però hi ha pocs teatres de format mitjà”, lamenta Cisquella. Per això reclamen que l’Ajuntament de Barcelona compri la Sala Muntaner i la torni a obrir com a teatre. Una altra de les línies de programació consisteix en aixoplugar espectacles de companyies independents per consolidar l’empenta que els ha donat un gran teatre públic; en els últims anys ha passat amb dos espectacles del TNC: un dels quals de La Brutal, La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, i l'altre De què parlem quan no parlem de tota aquesta merda?, de La Calòrica, en cartell fins al 30 de juliol.