La família de Picasso dipositarà la seva correspondència al museu barceloní

Barcelona"A veure si ens envies un retrat teu aviat i així veiem com estàs de resalado, perquè a mi em sembla que encara que hi hagi guerra deus estar tan guapito com sempre", escrivia Lola Picasso al seu germà, que vivia a París, a principis del 1915. També hi adjuntava per al tiet tres dibuixets del seu fill, Juanín Vilató, i li parlava de l'epidèmia del tifus de Barcelona. La relació de Picasso amb la seva família espanyola –els pares, la seva germana Lola i els sis nebots Vilató Ruiz– va ser intensa i pròxima especialment les tres primeres dècades de segle, i ha quedat congelada en unes cartes entranyables. La família Vilató ha acordat dipositar aquest fons al Museu Picasso de Barcelona perquè l'estudiï, el conservi i el divulgui. "En tota l'obra de Pablo hi ha una qüestió moral. La correspondència permetrà veure la imatge no distorsionada de Pablo. Es podrà anar a la font. Les cartes són la paraula, la veu de la gent, el més tangible que hi ha", defensa Xavier Vilató, renebot de l'artista, prestador d'obra i també portaveu dels seus cosins.

Justament, Vilató ja ha deixat al museu una carta de Picasso als pares, on els descriu com és el seu primer taller a París el 1901. A la mateixa carta hi dibuixa un autoretrat, els diu que s'ha comprat unes sabatilles i els demana ajuda per comprar material, perquè estava produint per a una exposició i es gastava 10 o 12 francs al dia en pintura. Tots aquests detalls fabulosos es poden resseguir en la nova exposició dedicada a Lola Ruiz Picasso, comissariada per Malén Gual, una mostra que tanca el cinquantè aniversari de la donació del llegat Picasso al museu barceloní. Va ser la germana de l'artista qui va heretar de la mare les pintures del jove Picasso (des de la seva etapa de formació fins a l'eclosió de l'artista el 1917) i "va ser la guardiana del tresor durant èpoques de penúria en la postguerra", diu Gual. Els seus fills van ser els artífexs de la donació, seguint la voluntat de tío Pablo, que estimava Barcelona i la família catalana, en especial els nebots artistes, Javier i Fín, a qui va treure d’Argelers. Els mesos vinents també hi deixaran centenars de cartes de la primera meitat de segle XX, almenys un centenar de les quals són inèdites i de pròpia mà de Picasso entre el 1900 i el 1930, que serviran per a comprendre “el vincle afectiu i generós” de Picasso amb Espanya, Barcelona i els seus, diu Xavier Vilató. La documentació de la seva vida francesa és al Museu Picasso de París.

L'exposició dedicada a Lola permet observar com va ser un dels primers models femenins de Picasso, que la va retratar 66 vegades. El Museu Picasso en té 44 i a la mostra se n'exposen 37, la majoria dels quals mai vistos a Barcelona. El seu primer retrat a l'oli és del 1894 i és de la germana. La majoria són escenes domèstiques, com un petit oli en fusta on es veuen els seus pares i la nena, que va ser educada per la mare, però també hi ha un gran llenç de la seva Primera comunió. En alguns la retrata tal com era, en altres obres la fa servir d'arquetip. A l'últim retrat ja hi ha la mirada d'una dona, el 1901, i no la pintarà mai més. "Amb ella descobreix la feminitat", afirma Vilató. En la mostra també hi ha fotografies dels dos germans petitons, de la família Vilató Ruiz, de l'última visita del pintor a Barcelona i de Lola de gran, en fotos que potser va fer el mateix Picasso.

Lola Ruiz (1884-1958) va ser una dona del seu temps: va tenir una petita formació, es va casar i va tenir set fills, un dels quals va morir. Ella va ser el fil transmissor entre la família de Barcelona i la de Màlaga. També va pintar com a afició, però ho va deixar quan va conèixer el seu futur marit el 1899. La germana va tenir devoció per Picasso al llarg de la seva vida. Xavier Vilató recorda una anècdota familiar, quan es va declarar un incendi domèstic, en què la seva àvia va córrer a cridar: "Els quadres, els quadres!" I un dels fills exclamava: "I nosaltres, què?" El bagul de fusta en què va guardar centenars de dibuixos del miler que la família va donar al museu (a més de 236 olis) també es pot veure a l'exposició.