La família, un cau de perversions

BarcelonaAmb el cos carregat d’alcohol, cocaïna i antidepressius, Leo Plumb col·loca la mà de la Matilda a la seva falda, tot esperant que l’amant -una cambrera mexicana trenta anys més jove que la seva dona- l’ajudi a arribar a l’orgasme. Són en un cotxe, sortint d’una festa en un club marítim, i el clímax fa que el Leo tanqui els ulls només un segon, distracció mínima que acaba provocant un accident de cotxe. A la família li toca recórrer a un bon pessic de la inversió paterna que anomenen El Niu i això trastoca el precari equilibri familiar.

Aquest és el punt de partida de Tot queda en família (Amsterdam / Maeva), la novel·la amb què ha debutat en la ficció la publicista nord-americana Cynthia d’Aprix Sweeney. Nascuda el 1960 a Rochester, va decidir ambientar l’acció del seu llibre a la ciutat de Nova York, on va treballar durant més de 20 anys per a campanyes d’empreses com American Express i McDonald’s. “El màster en escriptura creativa que vaig decidir fer va ser la meva manera de superar la crisi dels 50 -afirma-. Era més barat que comprar-me un cotxe esportiu i molt menys estressant que tenir un amant”.

A Cynthia d’Aprix se li va acudir una família disfuncional, aquell “cau de perversions” que mencionava Simone de Beauvoir en un dels seus llibres. “Des de la Bíblia, la família es troba al centre de les històries que expliquem -diu-. La família és el lloc on som acceptats, protegits i estimats, però també pot ser perillosa. Per a un escriptor són molt més interessants les famílies desgraciades que les felices”. Què pensa l’autora dels quatre germans protagonistes, que no dubten a perjudicar els altres sempre que sigui en benefici propi? “La Bea és poruga i reservada -explica-. La Melody vol encaixar i ser acceptada. El Jack és mandrós i és incapaç d’entendre que el món canvia. El Leo, per acabar, és un narcisista encantador”. D’Aprix és generosa a l’hora de parlar dels seus personatges, que acumulen altes dosis de cretinisme i mala bava. Tots ells estan obsedits per enfonsar les urpes a l’herència familiar, que en principi no poden tocar fins que la germana petita faci 40 anys. “Els quatre germans han posat la seva vida en pausa esperant els diners”, resumeix la novel·lista. Quan va tenir el llibre acabat, la seva agent literària va tenir la bona pensada d’enviar-lo a diverses editorials l’endemà d’Acció de Gràcies, “quan tothom està fart de les seves famílies”. Va aconseguir que Harper Collins li pagués un avançament d’un milió d’euros. De moment, només als Estats Units n’ha venut 300.000 exemplars. “Ara estic enfeinada escrivint el guió de la pel·lícula -diu-. Fa uns mesos vaig vendre’n els drets a la divisió cinematogràfica d’Amazon”.