Falsterbo s'acomiaden amb una estrofa nova de 'Paf, el drac màgic'

Barcelona“El Paf no se’n va, som nosaltres que li diem adeu”, diu Eduard Estivill sobre la gira de comiat de Falsterbo, el grup de folk-rock que va fundar el 1967 i que va popularitzar la cançó Paf, el drac màgic, versió en català de la composició de Peter Yarrow i Lenny Lipton que Peter, Paul & Mary havien convertit en un èxit el 1963. Serà un llarg adeu que comença aquest diumenge al Teatre de Sarrià i acabarà el 12 de febrer del 2023 al Palau de la Música.

“En aquests 55 anys mai hem volgut ser professionals. Sempre hem tingut la sort de viure d’una altra feina [la de metge en el cas d’Estivill], i això ens ha permès cantar el que hem volgut. I ara tenim la possibilitat de decidir quan i de quina manera plegar”, explica. La manera és amb un disc titulat Adeu, Paf (U98) i amb una gira en què l’actual formació de Falsterbo –Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas– compta amb cinc músics més i una bona colla d’amics que participaran com a convidats especials en alguns concerts, com ara Ramon Mirabet, Andrea Motis i Pep Sala, i d’altres que encara no es poden dir... “Com que no ens hem barallat mai amb ningú perquè no hem sigut professionals, som amics de tothom: del Serrat, del Raimon, del Pau Riba, del Lluís Llach, i dels més joves també”, assegura.

La tria dels llocs on comença i acaba la gira té tota la intenció. Sarrià és el barri on es va criar Estivill, i on de nen havia participat en representacions de L’estel de Natzaret. “I la cloenda serà en un altre lloc emblemàtic per a nosaltres, perquè la Montse, que també és la meva parella, és besneta de Domènech i Montaner, l’arquitecte del Palau de la Música –diu Estivill–. Ella és estètica pura, li ve de família; va pel carrer mirant les cases”.

Òbviament, el drac màgic no podia faltar en aquest comiat: “Falsterbo no el coneix ni Déu; el doctor Estivill el coneixen uns quants, però el Paf el coneix tothom, des de nens petits fins a avis de 70 anys”. Per això un nou enregistrament de Paf, el drac màgic és l’eix d’un disc d’onze temes produït per Toni Xuclà. La idea de fer l’àlbum va sorgir en ple confinament pandèmic, quan Isidor Marí, antic component de Falsterbo, va adaptar al català la cançó If my eyes were blind, del músic nord-americà David Olney, que havia mort un parell de mesos abans, el gener del 2020, a causa d’un atac de cor durant un concert. “Quan l’Isidor ens va passar la cançó vam plorar”, recorda.

A partir d’aquí van decidir completar tot un disc, en què també hi ha versions de Jack Johnson, bon amic de la família Estivill. A més a més, Isidor Marí hi fa una altra aportació molt significativa: una estrofa nova a Paf, el drac màgic que proporciona llum a una cançó més aviat trista. “Es veu que al poema del Lenny Lipton hi havia uns versos en què el nen quan es fa gran té un fill que torna a veure el drac, però en la cançó van quedar fora. En comptes d’acabar bé la història, la van acabar malament i fent plorar tothom –exclama Estivill–. Ara a la versió nova que cantem amb l’Andrea Motis i el Ramon Mirabet hi afegim l’estrofa nova que ha escrit l’Isidor”.

Falsterbo va néixer en el mateix context cultural en què va sorgir el Grup de Folk. Gent com Estivill, Pau Riba, Jaume Arnella, Amadeu Bardolet, Sisa, els germans Joan i Xesco Boix i els germans Jordi i Albert Batiste, entre d’altres, s’emmirallaven en el folk-rock nord-americà i tiraven pel dret sense encomanar-se a cap jutge. “Quan tens 19 anys, quatre acords i una guitarra, puges a l’escenari i et menges el món”, diu Estivill. D’aquella joventut recorda la genialitat de Pau Riba, que “amb 16 anys ja era la pera: venia amb la guitarra i tocava cançons molt originals com Taxista”. “I quines lletres! El Pau i el Serrat són els dos paios que escriuen millor les lletres de cançons en català, especialment el Pau”, afirma Estivill.