Falcones torna a trepitjar la Barcelona medieval

BarcelonaLes xifres excel·lents -difícils de superar- que l’advocat Ildefonso Falcones va aconseguir amb la seva primera novel·la, L’església del mar, han temptat des de fa anys l’autor a l’hora de donar-hi continuïtat. El moment ha arribat: una dècada després de debutar amb una història que “va vendre sis milions d’exemplars, es va publicar a 43 països i va rebre nombrosos premis”, segons va recordar ahir Núria Cabutí, directora general de Penguin Random House, Falcones torna a la Barcelona medieval a Els hereus de la terra (Rosa dels vents / Grijalbo).

“Durant tot aquest temps he viatjat a través dels llibres a Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid i tenia ganes de tornar a Barcelona -va explicar el novel·lista amb el seu laconisme habitual-. La ciutat segueix proposant-me elements d’atracció i de misteri, i se’m fa molt còmode ambientar-hi una novel·la. Podria fer dues, tres o quatre novel·les més sobre aquesta Barcelona”. Des de la publicació de L’església del mar, Ildefonso Falcones es va convertir en un dels autors més venuts de novel·la històrica de la dècada, juntament amb Carlos Ruiz Zafón, Julia Navarro, Matilde Asensi i Albert Sánchez Piñol. A La mà de Fàtima (2009) va narrar l’expulsió dels moriscos de la Península, i a La reina descalça (2013) es va interessar per la lluita per la llibertat i la dignitat de dues dones: les dues novel·les van ocupar durant setmanes les llistes de llibres més venuts, però no van repetir els resultats de L’església del mar. Segons la solapa de la nova novel·la, es pot deduir que la venda dels dos últims títols sumen tres milions d’exemplars.

De la Ribera al Raval

Els hereus de la terra homenatja des del títol, conscientment o no, dos grans èxits de Penguin Random, Els pilars de la terra, de Ken Follett (l’edició catalana és de Grup 62) i Et donaré la terra, de Chufo Lloréns. Falcones explora la història del jove Hug Llor, que treballa a les drassanes barcelonines gràcies a un dels prohoms de la ciutat, Arnau Estanyol, protagonista de la primera part del llibre. “Volia un personatge diferent perquè la meva intenció no era escriure una seqüela, sinó una continuació”, va resumir Falcones. Un altre dels objectius del novel·lista era sortir del barri de la Ribera, escenari omnipresent a L’església del mar, i ampliar el radi d’acció dels personatges fins al Raval. “La Ribera era un barri ric, només cal fer una volta pels palaus del carrer Montcada -va dir-. El Raval, en canvi, va néixer com un lloc humil. A l’època de la novel·la, era el lloc on la ciutat havia d’invertir més diners”.

Una ciutat desapareguda

Si la primera novel·la d’Ildefonso Falcones va motivar una ruta literària, la seva continuació no podia ser menys. A primera hora del matí, l’autor va rebre gairebé un centenar de periodistes i llibreters -una xifra molt elevada, poc habitual per a les presentacions de llibres- a l’entrada del Museu Marítim de Barcelona. Falcones somreia amb capteniment, com si no s’acabés de creure que tot aquell espectacle girava al seu voltant. Algun dels assistents va comentar amb malícia que el novel·lista portava la camisa massa oberta o que feia mala cara després de l’enrenou amb Hisenda: el juny del 2015, la Fiscalia es va querellar contra Falcones, la seva dona i el seu germà per haver defraudat 1,4 milions d’euros a Hisenda, i tot i que al mes de març es va arxivar la causa, encara es pot recórrer.

Instal·lat al davant de la rèplica de la galera reial que va participar a la batalla de Lepant el 1571, el novel·lista es va deixar fotografiar i filmar abans de donar pas a les explicacions de Lucía Conte, professora d’història a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser ella l’encarregada d’acompanyar la premsa i els llibreters pel recorregut de la novel·la, que va arrencar a les Drassanes, “joia del gòtic civil català”. “A través del mar arribava el comerç, esclaus de bona o mala guerra, pirates i corsaris”, va dir Conte. L’antic hospital de la Santa Creu, el primer de Barcelona i un dels primers d’Europa -va ser fundat el 1401-, és un dels altres escenaris importants de la novel·la. També el call, que “el 1391 va patir les conseqüències d’un pogrom que pràcticament va acabar amb la comunitat jueva”. L’antiga església de la Santíssima Trinitat també apareix al llibre de Falcones: Hug Llor no podrà fer realitat el somni de convertir-se en constructor de vaixells i acabarà descobrint els secrets del món del vi al costat d’en Mahir.

Assegut entre bótes, alambins i ramells de raïm al Saló del Tinell -penúltima etapa del trajecte-, l’autor va assegurar que havia inclòs el món del vi a la novel·la perquè “és apassionant”. “A la Barcelona de l’època el vi era una de les riqueses més importants”, va afegir.

La castellanització de Catalunya

Convertit en mercader de vins, Hug Llor viatja d’un lloc a l’altre i és testimoni del compromís de Casp. El 1412 nou notables de la Corona d’Aragó van escollir Ferran de Trastàmara com a successor de l’últim rei del casal de Barcelona, Martí l’Humà, en comptes de Jaume II d’Urgell. “Aquest compromís va suposar molt: és l’inici de la castellanització de Catalunya -va dir l’autor-. No sé si va ser una bona o una mala cosa. Ferran va portar la seva cort a la ciutat, i les queixes dels catalans van ser constants durant anys”. Les paraules de Falcones van ressonar al Saló del Tinell de la plaça del Rei, centre del poder de la Barcelona medieval, abans que l’autor fes referència a l’esclavitud, un dels altres temes importants de la novel·la. Després de descobrir l’amor gràcies a la jueva Dolça, es casarà amb l’esclava Caterina, d’origen rus.

Només quedava visitar l’última etapa de la ruta d’ Els hereus de la terra, el Palau Requesens, on es va servir un àpat d’inspiració medieval. Va començar amb un plat de fruita fresca i una copa de piment, un vi amb espècies que l’autor va tastar en diverses ocasions a l’hora d’escriure la novel·la, i va continuar amb la contundència de l’època: un triple primer plat que consistia en un milfulles amb ceba caramel·litzada i tonyina, amanida de fruites seques i cítrics i albergínia saltejada amb porc, i un plat principal de vedella amb canyella, taronja i anís estrellat. Va córrer el vi blanc (Garbó) i el negre (Nauta), i per acompanyar la mousse de poma al forn amb crema d’avellana es va poder tastar una mica d’hidromel. Així acabava la jornada dedicada a la quarta novel·la d’Ildefonso Falcones.