24. El servei d’informació de la Falange a París i alguns detalls sobre el lliurament de Lluís Companys

BarcelonaSegons la documentació del contraespionatge francès a Barcelona que es conserva a Vincennes, l’organització de la Falange a París estava composta per dos grups: el primer tenia la seu a l’ambaixada espanyola, rebia les ordres directament de la Falange des de Madrid i estava representat pels agents Aparicio, Urraca i Velilla; el segon grup, dirigit per Tomás Gómez Pin (un exsacerdot que era el cap de l’espionatge espanyol al servei dels alemanys), tenia la seu al consolat espanyol (no a l’ambaixada), en el si de l’organització de l’estat major espanyol i estava directament al servei de l’estat major alemany. És sobre el segon grup que el contraespionatge francès a Barcelona va rebre molta informació.

Aquest segon grup tenia entre els seus objectius la vigilància de l’activitat dels espanyols residents a França, la delació de francesos gaullistes i de jueus, el robatori dels seus béns i l’organització de societats comercials franceses que només treballaven per a l’ocupant alemany. Segons el contraespionatge francès, és aquest segon grup qui va organitzar la detenció i el lliurament a les autoritats espanyoles dels polítics Lluís Companys (president de la Generalitat, executat a Barcelona), Julián Zugazagoitia (exministre de la Governació socialista, executat a Madrid) i Francisco Cruz Salido (diputat socialista, executat a Madrid), entre d’altres republicans espanyols. El grup de Gómez Pin retia comptes a Boenmelburg (un dels caps de la policia alemanya a París), Kieffer (el seu adjunt) i Alisch (agent de les SS). Per tant, si fem cas a aquesta documentació del contraespionatge francès a Barcelona, seria Tomás Gómez Pin qui va dirigir l’operatiu per detenir Lluís Companys, mentre que l’agent Pedro Urraca Rendueles, que fins ara sempre ha constat com l’artífex d’aquesta missió, (només) seria l’agent que va acompanyar-lo en cotxe fins al seu lliurament a les autoritats franquistes.

L’organització d’aquest segon grup depenia directament de l’alt estat major i tenia com a membres principals el general Fidel Dávila i el general Enrique Moyano, que, quan va ser nomenat agregat militar a Berlín, va ser substituït pel tinent coronel Rafael Cavanillas Prosper. Aquesta xarxa treballava directament amb els serveis d’intel·ligència nazis.

L’informe del contraespionatge sobre l’operatiu de la detenció de Lluís Companys no s’acaba aquí. Hi ha la descripció detallada de 67 persones i societats a França en què s'explica l’estructura d’aquesta xarxa, lligada a la Falange, abans i després de l’ocupació de París el juny del 1940. No tenim prou espai per llistar aquests 67 noms, però entre ells n’apareixen alguns que són habituals en la documentació del contraespionatge francès, tant personalment com lligats a xarxes d’informació i/o de corrupció que treballaven a Barcelona. Per exemple, Atha Playoulk [sic], agent de Gómez Pin, estava encarregada del robatori sistemàtic a jueus francesos i d’enviar la mercaderia a Barcelona. O el belga Georges Delfanne (àlies Henri Masuy), que també traficava i blanquejava els béns dels jueus assassinats, com vam veure en el capítol 17 d’aquesta sèrie.

I al capítol 25: 'El metge Pedro Abadal Botanch, una figura massa oblidada'