Una 'Fairy Queen' propera a La Cubana

PeraladaPeralada va viure un divendres a la nit de festa de la mà de Xavier Sabata. La nova proposta de The Fairy Queen, de Henry Purcell, dirigida per Joan Anton Rechi, és una autèntica comèdia estil La Cubana. Colors brillants, molt moviment escènic, idees delirants i personatges operístics buscant el seu autor seguint els preceptes pirandellians.

Rechi va voler convertir El somni d'una nit d’estiu, en què està inspirada l’òpera, en un somni d’una nit a Peralada, en un homenatge als protagonistes de les òperes més famoses que s’hi han representat i que a causa de la pandèmia van desaparèixer dels escenaris. Així, els personatges shakespearians es van transformar en Tosca, la Traviata, Madama Butterfly, Carmen, Escamillo, Don Giovanni, Rigoletto, Salomé, una Valkiria, Turandot, Papageno, Polione, Arlequí i Mefistòfil. I si els protagonistes de The Fairy Queen busquen l’amor, aquí cerquen el compositor que els tornarà a la vida.

Per la seva banda, el contratenor Xavier Sabata, que ja havia meravellat el públic del festival en altres ocasions, va oficiar de mestre de cerimònies transformant-se en les tres reines, però no les de Donizetti, sinó les reals d’Anglaterra: Elisabet I, Victòria I i Elisabet II, mostrant els seus dots de gran actor còmic al més pur estil Monthy Python.

L'espectacle funciona com a comèdia. Arrenca amb una parella –els ballarins Mar Gómez i Xavi Martínez– arribant tard a l’auditori i Xavier Sabata, vestit de la reina Elisabet I, amb un immens mirinyac daurat, fent les presentacions. La primera part comença còmica, amb els personatges jugant a pilota amb el cap de Joan Baptista, per passar a àries més lànguides quan s’adormen interpretades pel contratenor, com l'emotiva One charming night gives more delight, i el baix Nicolas Brooymans seguit del cor a Hush, no more, per tornar a l’acció amb un Sabata que es treu el mirinyac i queda amb minifaldilla, lligacames i unes botes daurades de drag queen.

A la segona se celebra l’aniversari del rei Oberó/Sabata, que apareix vestit de reina Victòria. Durant la festa té lloc un divertit Festival d’Eurovisió en què quatre cantants representen les quatre estacions de l’any. En acabat, Sabata/Victòria/Oberó interpreta la dolça Sweeter than roses. 

Qui anés a veure l’òpera de Purcell i no s’hagués informat abans, va quedar en estat de xoc. Res més lluny de l’original. Qui intentés trobar Titània, Oberó o Puck, va buscar debades. Superat el tràngol, la meravellosa interpretació que en van fer Vespres d’Arnadí amb un Dani Espasa al capdavant que va trobar la tensió adequada a cada passatge, i el cor O Vos Omnes, transfigurat en els personatges d’òpera, van donar moments de gran bellesa musical, així com els cantants solistes: una meravellosa Butterfly d’Ana Quintans, i no menys bona la Tosca de Judith van Wanroij, un immens Nicolas Brooymans com a compositor, el tenor Mark Milhofer posant la nota humorística en el seu Escamillo i un molt correcte Thomas Waalker com a Don Giovanni. Llàstima que tots estiguessin amplificats.

Amb tot, transformat en una hilarant reina Elisabet II, Sabata ens va acabar recordant que tot ha estat un somni.