Els Max premien Julio Manrique i La Calòrica

BarcelonaEl teatre català no s’ha emportat a casa una carretada de premis Max, però sí alguns guardons significatius. Julio Manrique ha sigut reconegut com a millor director per 'L’ànec salvatge', el seu primer Ibsen, que va posar en escena magistralment al Teatre Lliure i que ja havia triomfat als premis Butaca. En una gala celebrada al Cartuja Center de Sevilla i retransmesa per La 2 en diferit, al llindar de les 12 de la nit, Manrique va rebre les ovacions del públic quan va reivindicar la llibertat pels presos polítics: "No vull desaprofitar l'ocasió que se'm dona aquesta nit per sumar-me a un desig que compartim molta gent que, encara que en algunes coses pensem diferent, coincidim a l'hora de reivindicar la llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió per a tothom sense perjudicis i sense mordassa", va dir davant el ministre de Cultura, José Guirao, que s'estrenava al càrrec. Manrique també va explicar que l'obra per la qual va rebre el premi recorda la història d'un ànec salvatge i ferit: "És una història sobre la veritat i la mentida, amb la qual Ibsen tractava de desafiar-nos a pensar, a pensar lliurement, a enfrontant-nos als nostres perjudicis i contradiccions per pensar amb llibertat, per ser una mica més lliures. Potser el teatre i l'art poden servir, entre altres coses, per afirmar la nostra llibertat de pensament i expressió".

Els altres dos premis destacats són els Max per a La Calòrica: pel millor espectacle revelació, 'Fairfly', i pel seu autor, la 'revelació' Joan Yago. Els guardons per a aquesta comèdia sobre les 'meravelles' de l’emprenedoria confirmen la trajectòria imparable de la companyia. L’espectacle es va estrenar el 2017 al Tantarantana, dins la incubadora que és El Cicló, i diumenge va acabar la reposició en una sala comercial de més gran format, La Villarroel, un salt que el públic ha acompanyat amb èxit. L’any que ve La Calòrica serà companyia resident a la Sala Beckett. El teatre independent català escala així als premis de les arts escèniques que atorga anualment la Fundació SGAE. A la gala també van posicionar-se: "Per defensar la llibertat cal començar defensant la llibertat dels altres".

A les categories interpretatives hi va haver menys sort: Nacho Sánchez i la intensa 'Ivan y los perros' van arrabassar el premi al Ricard III de Lluís Homar, tot i que sí que li va valer el guardó a la figurinista de l’espectacle, la incansable María Araujo. Pilar Goméz, de Teatro del Barrio, amb 'Emilia', va deixar fora la impecable Marta Angelat de 'Davant la jubilació', i la 'bailaora' Eva Yerbabuena va guanyar com a intèrpret femenina de dansa, en la categoria on apareixia Marta Carrasco per 'Perra de nadie', el seu comiat com a ballarina. El canari Daniel Abreu va ser premiat com a millor ballarí per 'La desnudez', que també va ser premi a millor espectacle de dansa i millor coreografia (aquí va caure 'Moaré' d'Ariadna Montfort).

Els premis al millor espectacle de teatre i de carrer se’n van anar al País Basc: van ser per a 'Solitudes', de Kulunka Teatro (els autors de l’exitós 'André y Dorine'), que també van rebre el guardó de millor composició al qual aspirava Clara Peya, i 'Meeting point', d’Ertza Dantza (vist a Tàrrega), respectivament. El premi a la millor autoria teatral va ser per a Borja Ortiz de Gondra amb 'Los Gondra (una historia vasca)', que explica 100 anys d'una família basca marcada pel silenci, una obra produïda pel Centro Dramático Nacional i dirigida per Josep Maria Mestres. El mateix centre ha produït 'En la orilla', premi Max a millor adaptació (de l'obra de Rafael Chirbes) per a Ángel Soto i Adolfo Fernández, en una categoria en què participava 'Ricard III' (Joan Sellent i Lluïsa Cunillé).

Potser és l’intent de descentralitzar els Max (en les últimes edicions hi ha hagut tres jurats, un per a Madrid, un per a Barcelona i un per a la resta de l’Estat, per seleccionar els finalistes), però el teatre valencià també va tenir-hi presència. El premi a l’espectacle musical o líric va ser per a 'Tic-tac'; el millor espectacle familiar, 'Kiti Kraft', de la veterana Bambalina Teatre, i Bullanga Teatre va rebre el premi del públic per 'Joc de xiquetes', guardó ja anunciat, com el premi social per a Danza Mobile. També se sabia el Max d’Honor, merescudíssim, per al degà de la dramatúrgia, pedagog i director José Sanchis Sinisterra. L’autor va reconèixer el plaer que troba en l’escriptura i es va definir com a “baula d’una cadena”: “Aquest premi no és per a mi, sinó per als molts que m’habiten i que avui m’acompanyen”.