L’adeu d’Extremoduro era una gira de comiat

BarcelonaPrimer va venir l’anunci del final. “Després de tant de temps sense donar senyals de vida, ens posem en contacte amb vosaltres per anunciar-vos la separació del grup”, explicaven Roberto Iniesta i Iñaki Antón en un comunicat publicat dimarts a la nit. Així, amb nocturnitat, s’acabava la història d’Extremoduro, el grup que Iniesta va engegar a Plasència a finals dels anys 80 i al qual es va sumar Antón, als 90, per participar en l’etapa iniciada amb els discos Pedrá (1995) i, sobretot, Agila (1996). Dimecres, però, es va anunciar una roda de premsa que es va celebrar ahir a Madrid. L’adeu d’Extremoduro era una gira de comiat que passarà per vuit ciutats. Començarà a València (Marina Sud, 15 i 16 de maig) i després anirà a Múrcia (La Fica, 22 i 23 de maig), Sevilla (estadi de La Cartuja, 30 de maig), Madrid (auditori Miguel Ríos de Rivas - Vaciamadrid, 5 i 6 de juny), Santiago de Compostel·la (Monte do Gozo, 13 de juny), Càceres (recinte firal, 20 de juny), Barcelona (Parc del Fòrum, 26 i 27 de juny) i Bilbao (Kobetamendi, 18 de juliol).

“No volem marxar sense tocar una vegada més les cançons que han contribuït a convertir-nos en el que som. Seran els concerts més emocionants de la nostra vida, però no tristos, perquè pensem disfrutar-los”, va dir Antón. “Podríem tornar, però no és la idea”, va afegir Iniesta, intentant transmetre que, efectivament, després de la gira de comiat Extremoduro formarà part del passat. La confirmació del punt final és sorprenent en un grup que, al llarg de la seva trajectòria, ha tingut llargues etapes d’inactivitat que en cap cas van significar el final del grup. De fet, des del final de la gira del disc Para todos los públicos (2013) la banda havia entrat en una pausa que Iniesta va aprofitar per publicar un parell de discos en solitari mentre Antón seguia fent feina amb Inconscientes. Res feia pensar que arribaria el final del camí.

“Podíem haver-nos acomiadat el 2014 [quan van acabar la gira]. Va ser al tornar al local d’assaig quan vam veure que les coses ja no eren com abans”, admet Iniesta, ampliant el que ja avançava el comunicat de dimarts. Tant Antón com Iniesta asseguren que no hi haurà més concerts, ni gira de comiat per l’Amèrica Llatina. “No som com els toreros”, sentencia Iniesta.

Quan acabi la gira, quedarà el record d’un grup que ha sigut una referència troncal en el rock espanyol dels últims trenta anys, influència directa de bandes com Marea i Estopa. Cançons com Jesucristo García, Necesito droga y amor, Pepe Botika, Ama, ama, ama y ensancha el alma, Buscando una luna, Salir i So payaso eren crits forassenyats que funcionaven com a manual de supervivència per a catàstrofes de sentiments viscerals i politoxicomania fatalista. La poètica farta de tot d’Iniesta i els riffs de guitarra enfadats van crear un estil propi, el que desapareixerà al juliol.