Cultura18/08/2019

Èxtasi operístic amb Sondra Radvanovsky a Peralada

La soprano nord-americana va tancar el festival amb un homenatge a Montserrat Caballé

Marta Porter
i Marta Porter

PeraladaEncara que sigui un art minoritari, l'òpera aixeca tantes o més passions que el futbol, i ahir a la nit Sondra Radvanovsky va convertir-se en el Messi de l'òpera. La seva veu extraordinària, tant per potència com pel domini que té del fraseig, els colors i els pianissimos, sumat a una entrega i interpretació dramatúrgica magistrals, van fer explotar de goig el públic que omplia l'església del Carme de Peralada amb crits d'admiració i bravos continus.

Cargando
No hay anuncios

La soprano nord-americana va oferir un recital en homenatge a Montserrat Caballé, fundadora del Festival de Peralada juntament amb Carmen Mateu, mortes totes dues l'any passat. I ho va fer a consciència. Dues hores i vint minuts 'non stop'. Acompanyada al piano per Anthony Manoli, va obrir amb peces de Caccini, Scarlatti, Gluck i Durante per endinsar-se després en Bellini, el repertori preferit de la Caballé, amb uns impressionants pianissimos a 'La ricordanza' que van provocar els primers 'brava!' de la nit i una tensió dramàtica en augment amb 'Non so le tetre immagini' d''Il corsaro' de Verdi, amb uns aguts que van fer saltar el públic de la cadira. Amb 'L'amor suo mi fe beata' de Roberto Devereux va recordar que Donizetti li va permetre a la Caballé fer els millors pianissimos de la història de l'òpera i va anunciar que d'aquí a dues temporades protagonitzarà aquest títol al Liceu.

Cargando
No hay anuncios

La segona part va arrencar amb Rossini i l'anunci: "L'any que ve tornaré a Peralada a fer 'Aida'". Però el deliri va venir amb Puccini i la descomunal interpretació que va fer de 'Sola, perduta, abbandonata' de 'Manon Lescaut', completament posseïda pel personatge. Tancava el recital 'Una macchia, è qui tuttora!' del 'Macbeth' de Verdi que, davant la sorpresa de tots, va interrompre tot just començada explicant que tenia asma. Després de disculpar-se, la va reiniciar aixecant els polzes i somrient mentre cantava indicant que tot anava bé. L'apoteosi va venir amb els 20 minuts de bisos i les brutals interpretacions de 'Io son l'umile ancella' d'Adriana Lecouvrer, 'Casta diva', 'Visi d'arte' i 'La Walli', que van portar el públic a l'èxtasi operístic.