Sense explotació ni jerarquies: així es va aconseguir l'esplendor a la península Ibèrica fa més de 4.000 anys

BarcelonaCompartint i cooperant, sense emmagatzemar grans quantitats d'excedents ni concentrant la riquesa en mans d'uns pocs. Així es va aconseguir l'esplendor al sud de la península Ibèrica fa entre 5.100 i 4.200 anys, segons un estudi del Departament de Prehistòria de la UAB que s'ha publicat al Journal of World Prehistory. "Hi havia una gran diversitat de recursos i tasques en gairebé tots els assentaments, independentment de la grandària o de si eren o no fortificats", detalla Roberto Risch, autor de la investigació, juntament amb Marina Eguílez i Selina Delgado-Raack. "No hi ha concentracions de riquesa i recursos en tallers o palaus, sinó que tots tenen el mateix. Sabem que compartien coneixements perquè trobem la mateixa tecnologia i les mateixes eines en diferents assentaments, des de Lisboa fins a Alacant", afegeix Risch.

Les comunitats de l'edat del coure a la península Ibèrica van ser les primeres que van explotar els metalls. "Sempre s'havia suposat que la metal·lúrgia va incrementar les desigualtats socials, però els estudis que hem fet demostren que tothom hi va tenir el mateix accés. No sabem si hi havia desigualtats de gènere, però les tombes més riques són les de les dones", assegura Risch. A les excavacions també s'han trobat objectes d'ivori provinents del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient.

La investigació s'ha fet a partir de les eines que s'han localitzat en excavacions arqueològiques i de la informació bioarqueològica. Un dels assentaments més excavats és el macropoblat de Valencina de Concepción (Sevilla). "Era un macropoblat de 250 hectàrees, habitat per milers de persones. Hi ha una gran riquesa material, però no difereix de la d'altres assentaments molt més petits", assegura Risch. En aquest jaciment s'han estudiat més de 150 artefactes que s'han pogut relacionar amb activitats com la molta, el treball de pedra i fibres.

Les comunitats de fa entre 5.100 i 4.200 anys sempre han fascinat els historiadors. Van produir un dels registres arqueològics més importants de la prehistòria tardana, però és força desconcertant. Com van aconseguir tanta riquesa material? Com van assolir tanta complexitat i coneixement tecnològic? Com van adquirir tanta capacitat creativa, i van fer possible una enorme circulació de béns? Res no indica que els poblats fortificats emmagatzemessin grans quantitats d'excedents i dominessin els poblats veïns. "El que observem és que la diversitat productiva i, cal pensar, l'intercanvi de productes, coneixements i persones entre comunitats va ser fonamental en aquesta època d'excepcional desenvolupament econòmic, social i creatiu", assenyala Selina Delgado-Raak.

"La seva organització desafia un pensament únic del nostre temps, segons el qual la producció de riquesa requereix una classe o grup dirigent", detalla Risch. Van ser societats que van generar riquesa, però van limitar la possibilitat d'explotació de la força de treball i en conseqüència la plusvàlua. Tot el contrari del que va succeir a El Argar, que va ser una societat que va ocupar durant més de sis segles, entre el 2200 i el 1550 aC, el sud-est de la península Ibèrica, i va ser tan poc sostenible que va desaparèixer totalment. 

No eren conqueridors

Les comunitats de l'estudi de la UAB cooperaven, però també hi havia violència. Hi havia armes i les van utilitzar. Tanmateix, segons Risch, no era una societat guerrera o que utilitzés la violència per conquerir més territori o més poder. "La violència no era omnipresent, fet que confirma el registre antropològic. No s'utilitzava per sotmetre la població i exigir l'obediència, sinó per defensar el seu model de societat", afegeix.

En el treball els investigadors han analitzat artefactes d’una vintena de jaciments que es van fer servir per moldre cereals, processar aliments, triturar minerals, tallar pedres, impermeabilitzar ceràmica, adobar cuir, forjar i esmolar eines i armes de metall, talar arbres i treballar la fusta o esquarterar animals. Són eines que ajuden a entendre com es repartien les tasques, i que s'han relacionat amb altres dades de tipus bioarqueològic (botànica, fauna, paleonutricional) de la mateixa època.