Explosió o recessió: com tornarem a la cultura en viu?

BarcelonaUn horitzó amb vacunes i proves d’antígens ràpides i eficaces pot escampar la boira de restriccions que afecta la cultura en viu. El futur a mitjà termini pot ser semblant al passat, però fins a quin punt? Com serà la reacció del públic? ¿Omplirà teatres i sales de concerts com abans? ¿Vindrà una altra llarga crisi? ¿Caldran nous protocols de seguretat sanitària? Parlem-ne.

“Hi haurà una orgia mundial, es ‘liarà parda’”

Guillem Albà, artista

Els espectacles de Guillem Albà tenen una alta dosi de contacte i comunió. La pandèmia li ha congelat la gira de Jaleiu però ha continuat treballant per Espanya amb Calma. El covid també ha amputat part de l’atractiu de participar en un dels seus xous, en què el públic es toca, juga i menja. També ha amplificat el seu significat: “Ara la gent llegeix diferent l’espectacle. Per a mi sempre ha sigut important reivindicar el contacte i el moment que estem compartint, i ara ho és igual. Respectant les normes, vaig al límit. I, acostumats a tenir poc contacte, veig que té més força que abans”. La reacció del públic és més entusiasta que mai, per això està convençut que, “el dia que es pugui, hi haurà una explosió, una orgia mundial, es liarà parda, no ho dubto”. “Si algun dia el virus desapareix, la gent estarà fent pressió per anar a ballar reggaeton. Si no hi ha risc, la por acabarà passant. Ens oblidem molt ràpid de tot”, diu Albà, que manté un discurs desacomplexat i autocrític sobre el teatre: “Portar públic al teatre sempre ha costat i sempre tenim una excusa. Abans era el futbol o el Carnaval, i ara serà la pandèmia. No crec que això faci perdre públic. El que no sabem és quin públic vindrà, però potser serà gent més jove”.

“Conviurem amb una situació econòmica delicada, però m’imagino una eufòria col·lectiva”

Robert Brufau, director de L'Auditori

Assenyat de mena, Robert Brufau confia que “hi haurà una corba exponencial en els ànims de la gent” a l’hora de tornar a les sales de concert. “Percebo moltes ganes de retrobar una certa normalitat”, diu el director de L’Auditori. Parla amb coneixement de causa, perquè al setembre va veure com fins i tot el públic de més edat anava als concerts. “Era sorprenent la quantitat de cabells blancs que vèiem a la sala. Al final la gent no ha estat poruga, sinó valenta, així que crec que seguiran venint”, explica. “Conviurem amb una situació delicada econòmicament, però m’imagino una eufòria col·lectiva”.

L’Auditori treballa trimestre a trimestre per “revertir l’endormiscada del públic” i amb el propòsit que la programació de la temporada 2021-2022 “vagi a missa”. Òbviament, l’evolució de la pandèmia serà determinant. “Ara com ara, haver de treballar amb orquestres de com a molt 55 músics condiciona el repertori. Com més puguem fer créixer l’orquestra més fàcil serà programar obres del gran repertori que siguin atractives i que convidin a reprendre el contacte amb la cultura”, argumenta Brufau. “Tenim un corpus de 7.000 abonats a l’OBC que són el nostre motor financer per a l’activitat simfònica. Però també tinc la sensació de tabula rasa, que tot és possible i hem de seguir treballant i no defallir en el camí d’apropar-nos a un públic més jove i ser capaços de fer-ne baixar la mitjana d’edat”, diu.

“Tornarem a l’àgora; si ens ho podem permetre”

Ingrid Guardiola, assagista

“Tornarem a l’àgora. Només si ens ho podem permetre”. Així ho veu la realitzadora, professora i assagista Ingrid Guardiola. Afirma que “la necessitat de trobada física hi serà”, com vam comprovar després del primer confinament: “Ens acostumem fàcil a la vida de vianant. El primer dia quasi tothom va sortit al carrer gairebé com a mesura terapèutica”. És probable que quan hi hagi vacuna la por se’n vagi i llavors tornaran els autobusos al teatre. “Les eines digitals no substituiran el format copresent, que és fonamental en les arts escèniques. La interpretació fa un circuit amb el públic. Una comunitat es defineix pels vincles, per què passa quan estàs en un lloc, no pas pel fet d’estar en un lloc o no”, explica.

Ella creu que aquest any, en què la majoria haurà perdut la categoria d’espectador, no passarà factura a un ritual que s’ha assimilat durant segles: “Seguint els enneagrames culturals d’Aby Warburg, hi ha experiències que ens deixen una petjada que és recuperable durant molt temps. Si les experiències que hem viscut són prou valuoses, hi tornarem. No amb les mateixes condicions”. La diferència estarà en els diners. El públic s’haurà empobrit, però és que el gremi encara estarà pitjor, molt més desconnectat. “S’estan posant sobre la taula polítiques per pal·liar-ho. Caldrà veure com s’articulen. Les beques a creadors i les ajudes a autònoms són insuficients”, diu Guardiola.

“Espero que la pandèmia no suposi una por irracional als concerts”

Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts

L’estiu pandèmic va ser temporada de concerts a l’aire lliure; amb cadires, públic emmascarat i distància, però, al cap i la fi, música en directe. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) i l’Ajuntament de Barcelona van organitzar el cicle Sala BCN al pati d’armes del castell de Montjuïc, i la resposta obtinguda fa pensar que “la gent té moltíssimes ganes” de concert. “Hi ha més ganes que por, afortunadament”, afegeix Carmen Zapata, gerent de l’Asacc. Tanmateix, no oblida que “una cosa són els concerts a l’aire lliure i una altra els que es facin a les sales; una cosa és un aforament de reduït de 20, 30 o 80 persones i una altra quan ens haguem d’enfrontar a un concert a peu dret i amb 500 o 1.000 persones”. “No sabem quina serà la resposta del públic, però penso que les ganes superen la resta”, diu Zapata, que espera que “la combinació de l’assaig clínic del 12 de desembre a l’Apolo, els tests ràpids i la vacunació” contribueixin a dibuixar un horitzó més clar. “Espero, confio i desitjo que aquesta pandèmia no suposi una por irracional als concerts”, diu.

"Hi ha d'haver un canvi de generació teatral ràpid i urgent"

Francesc Casadesús, director del Grec

Sempre és de l'equip dels optimistes. El Festival Grec va ser un dels pocs festivals que van tenir certa activitat a l'estiu i Francesc Casadesús ja té tancat el de l'any que ve amb aforaments al 50%. Creu que el públic habitual i motivat ja està guanyat. La clau, per a ell, és si es recupera la part social: "Per la vitalitat del sector és important el públic menys militant. El teatre també és un acte d'entreteniment col·lectiu, sortir amb la parella i amics, anar a xerrar i a fer la copa. Això ho trobem a faltar". Ell creu que patiran els concerts de grans formats, però el teatre assegut anirà recuperant el pols al llarg del 2021.

Per quan torni la normalitat postvacuna, el 2022 o 2023, defensa que calen canvis estructurals: "Als teatres privats el públic està envellit i afeblit. A les institucions públiques, la pedra s'endú un pressupost molt elevat. Serà molt complicat mantenir aquest sistema amb els recursos actuals", diu, perquè és previsible una caiguda de públic a causa de la crisi, ingressos dels quals depèn el teatre per programar. "Tindrem un problema de contingut", vaticina. Per això caldrà "o tancar sales o replantejar formats o que els teatres públics tanquin alguns mesos" perquè "els recursos se’n vagin a projectes educatius". "Els artistes tenen ganes i necessitat, hi ha creativitat", assegura, però no hi haurà ni diners per a grans atreviments ni tampoc espais, perquè els primers anys seran de recuperació de produccions penjades. Per això considera que cal ser estratègic: "Hi ha d'haver un canvi de generació teatral ràpid i urgent; nous creadors que atreguin nous tipus de públic", afirma.

“Trigarem anys a oblidar això, la confiança es recuperarà a poc a poc”

Ferran López, de Teknecultura

L’anàlisi que fa Ferran López, expert en màrqueting digital i públics culturals, és a llarg termini. “No tornarem ràpid a la normalitat. Aquesta temporada ja ni en parlem, i després serà molt gradual. Trigarem anys a oblidar això. La confiança es recuperarà a poc a poc”. Potser hi haurà una explosió inicial, però després serà una travessia. La història recent ho indica així: l’impacte de la crisi al teatre és més profunda i es recupera molt a poc a poc. Ni tan sols s’havia recuperat el públic del 2008, quan ha vingut una pandèmia. “La crisi serà molt bèstia i hi haurà una retracció del consum significativa. L’estructura productiva estarà malmesa i la capacitat d’inversió serà limitada per generar un producte que sigui prou atractiu”. Una tendència de consum que s’accentuarà és que hi haurà més públic esporàdic i això farà que pocs esdeveniments atreguin grans públics i molts espectacles n’atreguin molt poc. A poca capacitat de compra, l’espectador necessita garantir l’èxit, i va a l’aposta segura. Per això és important que l’oferta sigui potent i no decebi.

“L’audiència serà més exigent. El públic ha estat en contacte amb plataformes com Netflix que ho fan molt bé. Cal millorar la tecnificació de la gestió de les audiències, oferir bons continguts, no fer de nou el que fèiem”. López creu que “al final estarem millor del que estàvem”, perquè s’haurà integrat la pota digital per generar comunitat i monetitzar-la, però aquest final és lluny. Els que se’n sortiran millor són els que ja tenien una comunitat fidel. “Els hard users responen molt sòlidament en la represa”, diu. També es pot pensar que el públic tornarà per militància cultural, per donar suport a un sector que pateix: “Gran part de l’audiència serà sensible però necessitem que la diferència de qualitat sigui inferior a la militància que demanem”, opina.

"Gaudir d'experiències sense aglomeracions agafarà més valor”

Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla

El director del Festival Cruïlla fa temps que hi pensa, en com seran els festivals del futur. “Hi ha una part del públic que té moltíssimes ganes de música en viu –explica–. Ara hem començat a moure la venda d’entrades de cara a l’estiu, i la resposta ha sigut espectacular, però trigarem a recuperar els nivells de públic que teníem. Hem calculat que l’estiu passat els artistes van vendre un 20% del que venien abans. Potser passem d’aquest 20 a un 40 o 50% del que veníem. Però trigarem dos o tres anys a recuperar-ne el 100% perquè hi ha una sèrie de gent que haurà agafat por a les aglomeracions o a asseure’s en una butaca al costat d’algú altre que no coneix”. Per a Jordi Herreruela, “serà molt important rebaixar els volums d’aforament màxim perquè tothom que vulgui gaudir del festival amb espai pugui fer-ho”. “Potser hi ha dues o tres mil persones que decideixen estar davant de l’escenari tots atapeïts, però la resta buscarà una mica més d’espai del que tenia abans. Hi ha coses que han vingut per quedar-se. Gaudir d’experiències sense aglomeracions, amb més qualitat, on els serveis estan molt més ben dimensionats, on hi ha menys cues i menys aglomeracions, tot això agafarà més valor”, afegeix el director del Cruïlla.

“La gent necessita moments per socialitzar”

Raquel García-Tomás, compositora

La pandèmia ha enxampat la compositora barcelonina Raquel García-Tomás en un gran moment artístic, certificat a més a més amb el Premio Nacional de música, en la categoria de composició. “Com a compositora, el context de pandèmia m’està fent crear obres més lluminoses”, diu. I com a espectadora, a més de necessitar “obres que diverteixin o que facin reflexionar des de l’esperança”, té la sensació que “hi ha moltes ganes d’assistir a esdeveniments culturals, no només pel propi valor de la cultura, sinó perquè la gent necessita tenir aquests moments per socialitzar”.

“Per ganes, jo crec que hi hauria una eclosió de públic, però per poder adquisitiu no ho sé –reflexiona García Tomás–. Com més confinaments fem o més s’allarga aquesta crisi, més afecta l’economia de moltes famílies. Segurament hi haurà gent que voldrà anar a espectacles culturals però que no s’ho podrà permetre”. L’experiència de la primera represa convida García-Tomás a pensar que en qualsevol cap de ganes no en faltaran. “Quan al setembre es va fer la Biennal de Quartets a L’Auditori, hi havia molt de públic i sobretot hi havia una eufòria general en els aplaudiments".

“Encara que hi hagi vacuna, s’anirà amb mascareta”

Josep Domènech, productor de Bitò

“Des de l’inici de la temporada he tingut sensacions contradictòries. Quan van obrir al setembre, els teatres privats de Barcelona van tenir una resposta més positiva del que s’esperaven, sobretot amb els èxits que arrossegaven de la temporada anterior. En canvi, les coses menys conegudes patien molt. A Madrid, al contrari, han hagut de parar perquè ni amb grans èxits funcionaven”, explica el productor Josep Domènech. Des del març, quan van haver de cancel·lar les dues apostes de l’any que tenien en cartell, Eva contra Eva i La dona del 600, ells van decidir esperar la barrera. “No m’atreviré a fer un espectacle de mitjà format assumint tot el cost jo fins a la tardor del 2021”. Domènech creu que, “encara que hi hagi vacuna, al teatre s’hi anirà amb la mascareta”, una incomoditat que no ha estat cap barrera i ja s’ha normalitzat. “És una incògnita molt gran què passarà, jo espero que fem coses que interessin a la gent, i que vinguin amb més ganes. Abans que el teatre es moriran les sales de cinema”, diu.