LITERATURA
Cultura09/09/2014

Explorar l’Egipte de la dècada dels 40 per parlar del present

Alaa Al Aswani publica la novel·la ‘L’Automòbil Club d’Egipte’

Jordi Nopca
i Jordi Nopca

BarcelonaImpertorbable, amb ulleres de sol i un paquet de tabac a l’infern de l’americana, Alaa Al Aswani va presentar ahir a la Setmana del Llibre en Català la traducció catalana de la seva última novel·la, L’Automòbil Club d’Egipte (Edicions de 1984). “Explicar una ficció de 600 pàgines és pràcticament impossible, però la guspira creativa es troba a escriure sobre la història dels cotxes i com van arribar a Egipte. Aquesta mirada retrospectiva em va portar fins a L’Automòbil Club”, recorda en un francès perfecte.

La novel·la té un fonament personal. Quan era un nen, acompanyava el seu pare a l’oficina que tenia a la seu del club. A més de ser un escriptor conegut, Abbas Al Aswani n’era l’advocat. “Els cambrers havien treballat amb el rei Faruk I a la dècada dels 40, i tots n’explicaven històries meravelloses, que em van quedar fixades a la memòria durant anys fins que vaig considerar que les havia d’explicar -resum-. La història ens dóna el marc, i els escriptors treballem el que hi queda a dins. Si bé és veritat que el rei Faruk va ser forçat a abdicar després de la Revolució del 1952, i que va morir exiliat a Itàlia onze anys més tard, més enllà dels fets històrics tenim les històries que circulen al voltant de la seva figura, i en aquest punt els autors de ficció podem jugar amb la veritat”. Al Aswani va posar a treballar la imaginació l’any 2007, just després de publicar Chicago, i com passa a L’edifici Iaqubian li ha sortit una història coral, “que representa el conjunt i la manera de fer de la societat egípcia”, segons explica l’editor Josep Cots.

Cargando
No hay anuncios

L’Egipte d’abans de Nasser

En el cas de L’Automòbil Club d’Egipte, l’autor es fixa en personatges com Abdelaziz Hamam, que prové d’una família en decadència; en el director del club, mister Wright, i en Kavu, l’ajudant de cambra del rei Faruk. L’escenari és el Caire dels anys previs a la revolució que derrocaria la monarquia i instauraria una república amb Gamal Abdel Nasser de cap d’estat. “Si he volgut escriure una novel·la sobre l’Egipte de finals dels 40 és perquè tornar a aquells anys m’ha permès plantejar preguntes sobre el present. Setanta anys després, el colonialisme continua vigent al meu país, i també la mala comunicació entre els països occidentals i nosaltres. Ens queda un llarg camí per ser més humans i justos”, assegura.

Cargando
No hay anuncios

Al Aswani, que té una consulta dental al Caire, es tanca a l’oficina a primera hora del matí i escriu fins a les dotze, moment en què rep els primers pacients. “El 25 de gener del 2011 vaig fer el mateix de sempre: vaig prendre tres tasses de cafè, vaig fumar i, a quarts de set, vaig escriure fins que al migdia vaig anar a saludar uns amics i vam veure que la tele emetia les primeres imatges de la revolució”, feia memòria ahir.

L’escriptor ho va tenir clar des del primer moment: es va solidaritzar amb els insurgents perquè “la revolució és el poble”. La satisfacció de la derrota de “la dictadura de Mubàrak” no ha impedit que se les hagi tingut més endavant amb el govern de Mursi, que després d’un any de mandat va ser expulsat per l’exèrcit el juliol del 2013. Quan tot això va passar, Al Aswani ja havia publicat la novel·la i havia ocupat durant setmanes la llista dels llibres més venuts a Egipte. Ha passat el mateix a França i Dinamarca, els dos primers països en què ha estat traduïda. En els pròxims mesos ha de sortir en 30 llengües més.

Cargando
No hay anuncios

L’escriptor s’ha d’exposar

Al Aswani considera que la creació literària es nodreix de realitat, i per això les seves novel·les són un mirall que ofereix al lector la imatge de l’Egipte que l’autor té al cap. “La ficció no dóna respostes, sinó que planteja preguntes al lector”, admet abans de recordar que una de les missions de l’escriptor és “exposar-se”. Per això va voler implicar-se des del primer dia en la revolució egípcia del 2011, i el seu suport ha passat de donar suport als insurrectes a criticar obertament els Germans Musulmans.