Tot el que explicarà el CCCB el 2024: els suburbis americans, Agnès Varda i l'Amazònia

BarcelonaFa temps que científics i ecologistes diuen que estem en un punt de no retorn. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), però, vol allunyar-se del discurs apocalíptic. "Hem estat molt de temps fent diagnosis i ara volem imaginar noves maneres d'habitar el planeta, construir des de la cultura mons alternatius. Defensem una actitud creadora", diu la directora del CCCB, Judit Carrera. És la mirada que tindrà, per exemple, una de les grans exposicions del 2024 del centre, Amazònies. El futur ancestral (del 12 de novembre del 2024 al 27 d'abril del 2025). Comissariada per Claudi Carreras, es planteja com un espai de diàleg entre la saviesa indígena i els últims desenvolupaments científics. "És una exposició que no vol ser apocalíptica, sinó optimista, i hi haurà moltes obres d'art", explica Jordi Costa, el cap d'exposicions del CCCB. L'exposició plantejarà un itinerari immersiu: es podran sentir els sorolls de la selva o endinsar-se en les instal·lacions que crearan in situ diferents artistes de la regió amazònica. Entre altres coses, es reflexionarà sobre la immensa diversitat de llengües presents en la panamazònia, les cosmovisions i els reptes que encara l'Amazònia actual.

Aquesta actitud creadora i constructora és també la que tenia Agnès Varda (1928-2019). "Varda va treballar amb alegria, molta inspiració, creació i voluntat de compartir", diu la directora del CCCB. A aquesta cineasta, autora de més de 40 obres, entre curtmetratges i llargmetratges que naveguen entre la ficció i el documental, el CCCB li dedicarà una exposició del 17 de juliol al 8 de desembre del 2024. Es tracta d'una exposició creada originalment per la Cinémathèque Française amb Cine-Tamaris i amb els dos fills de la cineasta, Rosalie Varda i Mathieu Demy, que actualment es pot veure a París. "No només explicarem la seva faceta com a cineasta, sinó també com a fotògrafa, política i militant", detalla Costa. Hi haurà cabines de projecció on es podran veure íntegres alguns dels curtmetratges de l'artista, i cinc de les seves instal·lacions.

Per què es van crear els suburbis nord-americans?

Fa anys el CCCB va dedicar exposicions monogràfiques a la ciutat europea, l'africana i la xinesa, i aquest any, amb Suburbia. La construcció del somni americà (del 19 de març al 8 de setembre), vol posar el focus en els suburbis nord-americans que van néixer a finals del segle XIX, i on actualment viu el 60% de la població nord-americana. Quan pensem en un suburbi, imaginem una caseta amb jardí, piscina i garatge. L'exposició vol reflexionar sobre quina força va impulsar una expansió perifèrica horitzontal, a la inversa del que va passar a les ciutats europees. "Volem reflexionar sobre què hi ha darrere aquesta imatge idíl·lica, què ens ha passat per alt –assegura Costa–. Volen explicar el procés que ha portat a la creació d'aquests suburbis, les friccions socials, polítiques i econòmiques, de raça i de gènere". Tot plegat més enllà de la imatge idíl·lica però també fosca que s'ha reproduït al cinema, la televisió i la literatura. L'exposició comptarà amb obres d'artistes com Joel Meyerowitz, Norman Rockwell, Bill Owens, Elías León Siminiani, Jessica Chou i Angela Strassheim. A més, especialment per a aquesta exposició, A.M. Homes publicarà un conte inèdit i Anna Galvany crearà un nou còmic.

Tot sense oblidar que al febrer el CCCB farà 30 anys i que al juny hi haurà les eleccions europees. "És important reforçar la importància d'Europa i del vincle amb la cultura", afirma Carrera. Per això, el centre vol dedicar un gran projecte a Europa, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu. "Ens juguem el futur del continent entre les opcions liberals i autoritàries i les que defensen una societat oberta i la democràcia", diu la directora del CCCB. El centre cultural oferirà també un monogràfic a Frantz Fanon, pare de les teories postcolonials, i farà un homenatge a Immanuel Kant, del naixement del qual es commemoraran els 300 anys. Entre les convidades internacionals d'aquest any destaquen Adania Shibli, l'escriptora palestina que va ser cancel·lada a la Fira de Frankfurt; Helga Nowotny, una de les grans precursores de la intel·ligència artificial, i la urbanista nord-americana Margaret Crawford.