Expediente Warren: The Conjuring

Als anys 90, dues pel·lícules van marcar un punt d'inflexió en el gènere de terror. Scream apostava pel terror autoconscient que, d'una manera o una altra, explicita les claus d'un gènere massa codificat i previsible. El projecte de la bruixa de Blair, en canvi, invocava la credibilitat del vídeo low cost , despullant aparentment d'artifici la forma. La primera apel·lava a l'exercici cerebral i la segona a la visceralitat. Els ecos d'aquesta revolució encara determinen bona part del cinema de terror actual -des de Paranormal activity fins a La cabana al bosc -, però no pas en el cas de James Wan. El cineasta malaisi passa de modes i corrents i firma a Expediente Warren: the conjuring un film de terror de vella escola, respectant els clixés del gènere i les fórmules tradicionals. Sense vídeos domèstics ni postmodernitat, sense buscar la paròdia ni el gore extrem. I ho fa de manera brillant, amb un gran domini tècnic dels recursos visuals i sonors -com utilitza les freqüències més greus!-, bones idees com la del joc de picar de mans i una ajustada dosificació dels ensurts. Classicisme al poder.