Més de 10 anys d'exhumacions a través de 5.000 fotografies

BarcelonaMés de 5.000 fotografies captades al llarg de deu anys d'exhumacions poden explicar moltíssimes coses. Hi ha les restes òssies, hi ha les cares dels familiars expectants, hi ha cartes, poesies, objectes, com un cinturó trenat el dia abans d'un afusellament... La recerca del sociòleg i fotògraf Oscar Rodríguez va començar el 2013, quan es va fer voluntari de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) i va començar a documentar tot el que passava a l'entorn de les exhumacions. Ara ho ha publicat a la web de la Societat de Ciències Aranzadi.

Aranzadi i l'ARMH, que es financia sobretot amb aportacions de particulars i d'un sindicat noruec, van començar a exhumar fosses l'any 2000. Tot va començar a Priaranza del Bierzo, al mes d'octubre del 2000. Quan es va començar a excavar es va demanar ajuda per trobar els familiars de les víctimes desaparegudes. Aleshores va sorgir l'ARMH. Aranzadi és una associació científica sense afany de lucre que reuneix especialistes de diferents àmbits i que s'ha involucrat a fons en la recerca de víctimes. De fet, l'única dada que es té del nombre de fosses i de víctimes exhumades a Espanya prové d'una investigadora d'aquesta associació basca, Lourdes Herrasti. El juliol d'aquest any va publicar la seva tesi doctoral, Arqueología de la memoria. El método arqueológico aplicado a la investigación de la historia reciente, on dona compte de totes les fosses que s’han exhumat entre el 2000 i el 2018 a l’estat espanyol: 743 fosses i 9.009 morts.

"He recollit molta documentació. Des de la darrera carta que va escriure un home el dia abans de ser afusellat a la seva dona i a les filles, fins al moment en què alguns familiars es fan la prova d'ADN", diu Rodríguez. El sociòleg, que explica que quan va participar en la lluita antifranquista a la Complutense de Madrid pràcticament no es parlava de fosses comunes, s'ha implicat a fons en el projecte. "He arribat a fer moltes fotografies, més de 100.000. Algunes són de caràcter documental; d'altres, de les exhumacions, perquè les puguin incloure en els seus informes els equips d'antropòlegs, i he recollit també el testimoni escrit dels familiars o dels que en aquell moment presenciaven l'exhumació", explica. L'obertura d'una fossa té transcendència històrica, però també íntima: "Jo veia que mentre es feia l'exhumació passaven moltes coses, hi havia molt de silenci, explosions d'alegria... i quan s'acabava es perdia tot. Per això també vaig decidir fotografiar-ho", assegura.

La web no és un simple recull de fotografies sobre les històries que amaguen 200 cossos exhumats. Hi ha les exhumacions documentades, amb el nom del lloc i l'any, i el testimoni escrit de molts dels familiars de les víctimes. Rodríguez ha decidit que tot el material sigui gratuït i accessible per a tothom. "Sé que pot ser molt útil per a molta gent", diu.