Els feixistes fan de l’exhumació un homenatge a Franco

Mingorrubio / MadridA quarts d’una de la tarda d’un dia fred i assolellat, a Cuelgamuros s’obria la porta de la basílica del Valle de los Caídos i apareixia el fèretre amb les restes del dictador Francisco Franco. Era una imatge per a la història. Una imatge que havia de servir per tancar ferides i per posar fi a l’anacronisme que suposava mantenir les restes del dictador en un lloc com el Valle de los Caídos, el seu mausoleu particular, una colossal obra que Franco va obligar a construir als presos polítics del bàndol republicà en condicions d’esclavitud. Un indret que ha sigut durant més de quatre dècades el lloc de peregrinació dels feixistes nostàlgics del franquisme que volien retre homenatge al dictador. Gairebé 44 anys després de la seva mort, Franco sortia ahir del Valle de los Caídos.

Després d’un procés d’exhumació en la intimitat, sense càmeres, el fèretre sortia damunt les espatlles de familiars del dictador, recobert per un estendard amb l’escut del ducat de Franco. Portar el fèretre damunt les espatlles era l’única concessió del govern espanyol a la família. Els havia prohibit que posessin la bandera espanyola o qualsevol altre símbol i els havia negat un enterrament amb honors. Un dels nets del dictador, Francis Franco, va intentar colar sense èxit a la basílica una bandera espanyola franquista. La família, unida, no renega de la dictadura i continua veient Franco com l’heroi que va salvar Espanya. Ahir van aconseguir convertir l’exhumació en una oportunitat per exaltar el dictador.

Prohibides les fotografies

Les tasques per exhumar les restes de Franco, que van durar més de dues hores, van transcórrer sense incidents. El govern espanyol havia calculat al mil·límetre tot el procés i havia prohibit fer fotografies mentre es treia la llosa que cobria el taüt i es procedia a treure les restes. De fet, els presents a la basílica -22 familiars de Franco, el seu advocat, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que exercia de notària major del Regne, altres representants del govern espanyol, experts funeraris, un metge forense i el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera- van haver de deixar els mòbils a fora i van passar per un detector de metalls. La Moncloa volia que l’exhumació fos un acte íntim, respectuós i sense honors, lluny del funeral d’estat que es va fer el 23 de novembre de 1975. El govern del PSOE també volia evitar que l’exhumació es convertís en una oportunitat per homenatjar el dictador i que es produís cap gest que ofengués les víctimes del franquisme.

No ho va aconseguir: tant per la família com pels centenars de feixistes nostàlgics que es van concentrar al cementiri de Mingorrubio, el trasllat es va convertir en un acte d’exaltació al dictador. Fins i tot la imatge del fèretre sortint damunt les espatlles de la família va tenir un to solemne. Tampoc hi va ajudar l’actitud dels familiars, que van voler homenatjar el seu avi sense cap pudor.A l’esplanada del Valle de los Caídos, en el moment en què introduïen el fèretre al cotxe fúnebre, els familiars van cridar “ ¡Viva España! ” i “ ¡Viva Franco! ”

La llei de memòria històrica prohibeix l’exaltació del franquisme i el crit de “ ¡Viva Franco! ” podria ser motiu de l’obertura d’un expedient sancionador, segons van explicar fonts de la Moncloa. Els familiars, nets i besnets del dictador, dolguts perquè no han pogut evitar l’exhumació malgrat haver-la recorregut per totes les vies judicials possibles, la consideren “una profanació” de la tomba del dictador. “El govern, amb l’aval de la resta de poders de l’Estat i de la jerarquia eclesiàstica, ha consumat la profanació del sepulcre del nostre avi Francisco Franco”, asseguraven els familiars en una nota de premsa repartida a la porta del cementiri de Mingorrubio, on va ser enterrat posteriorment.

Trasllat en helicòpter

Per procedir a l’exhumació, els tècnics van haver de retirar una llosa de 1.500 quilos. Els familiars van exigir traslladar Franco a El Pardo-Mingorrubio amb el taüt original, tot i no estar en bon estat. Finalment es va procedir al trasllat en helicòpter fins al cementiri que hi ha a pocs quilòmetres d’El Pardo, el palau que va ser la residència de Franco durant la dictadura. A Mingorrubio, al panteó familiar de titularitat estatal, hi descansa des d’ahir Franco al costat de la seva dona, Carmen Polo. Compartirà cementiri amb altres dirigents del franquisme com Luis Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro.

Exaltació del franquisme

A Mingorrubio, uns tres-cents feixistes es van concentrar per retre homenatge a Franco. Tot i que el govern espanyol havia prohibit dues manifestacions, la Policia Nacional no va fer res per impedir la concentració ni les mostres d’exaltació al franquisme, com els càntics del Cara al sol, l’exhibició de banderes franquistes o els crits de “ ¡Viva Franco! ”. El moment més apoteòsic va ser l’arribada del colpista Antonio Tejero Molina, de 87 anys, màxim dirigent del cop d’estat de 1981. Va ser rebut amb crits i aplaudiments. El seu fill, que és sacerdot, va oficiar la missa al panteó de la família Franco durant l’enterrament.

El camí ha sigut llarg i ple d’obstacles, però amb la seva exhumació i trasllat al cementiri de Mingorrubio, en un panteó tancat al públic, el govern del PSOE compleix amb la seva promesa d’enterrar Franco en un lloc on no es pugui exaltar la seva figura, malgrat els actes d’ahir. En paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és “el triomf de la democràcia”.