Exhibir dictadors a l'espai públic: 6 casos controvertits

BarcelonaLa notícia sobre la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de col·locar una estàtua eqüestre de Franco decapitada i la 'Victòria', que retia homenatge a l'ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes el gener de 1939, ha encès la polèmica. L'exhibició d'aquests dos símbols feixistes forma part de l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà', que s'ha d'inaugurar el 14 d'octubre. L'equip de govern diu que l'objectiu és fer una "reflexió sobre la impunitat", però l'oposició ho considera ofensiu. No és la primera vegada, però, que els artistes proposen provocar el debat amb símbols feixistes.

1. 'SPITTING IMAGES'

Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970) és una artista que ha portat la seva obra arreu del món. Els seus projectes se centren sobretot en les relacions entre l'art i la representació de la història i, especialment, en els monuments commemoratius. El 2013 va mostrar, al Museu d'Art Contemporani de Marsella, quatre fonts força singulars que es van col·locar a l'estany del parc públic de Borély. Les fonts representaven Lluís XIV, Stalin, Hilter i Franco mentre es llançaven els uns als altres aigua amb la boca.

2. 'EPISODIS NACIONALS, TÀCTICA'

És un dels altres projectes polèmics de Castillo. Alta vegada, l'artista va voler reflexionar sobre el llegat i la simbologia franquista. L'exposició es va poder veure a PhotoEspaña el 2010 i mostrava tres fotografies, un vídeo i un cap de bronze de Franco que feia voltes a una velocitat vertiginosa. El projecte de l'artista, però, havia començat molt abans: el 2002. Aquell any va voler fer una exposició amb una estàtua de Franco a Santander però el van censurar. I va començar a qüestionar-ho. Va proposar a 12 institucions visitar i tocar amb un grup d'invidents escultures del dictador que la llei de memòria històrica havia enviat als magatzems. L'única institució que li va contestar va ser l'Ajuntament de Barcelona, que li va donar permís per entrar al magatzem on hi ha l'estàtua eqüestre de Franco perquè els invidents la poguessin tocar. Ho va filmar i en va fer fotografies.

3. 'ALWAYS FRANCO'

Eugenio Merino és conegut per les seves polèmiques escultures: va convertir Fidel Castro en un zombi, va fer una torre amb un imam, un capellà i un rabí, l'un sobre l'altre, va caracteritzar Osama bin Laden com Tony Manero, i el 2012, a la fira ARCO de Madrid, va col·locar una escultura del dictador dins una màquina de begudes. Un bust de Franco de Merino formarà part precisament de l'exposició que vol inaugurar a l'octubre el consistori barceloní al Born.

4. LA CASA DEL FEIXISME

Predappio és el poble italià on va néixer Mussolini. S'hi poden trobar botigues de souvenirs amb tota mena de records per a nostàlgics del feixisme. A la cripta del dictador cada any es registren uns 50.000 missatges que en glossen la figura. L'actual govern no vol que Predappio sigui només patrimoni dels qui enyoren la dictadura. El 2019 vol inaugurar la Casa del Fascio. L'obertura coincidirà amb la desclassificació de 13.000 documents sobre les massacres que van perpetrar Hitler i Mussolini a Itàlia.

5. 'IDEOLOGIES OSCIL·LATÒRIES'

L'octubre de l'any passat va saltar la polèmica al festival Ingràvid. La direcció del festival va decidir no presentar 'Ideologies Oscil·latòries', de Núria Güell i Levi Orta, pel veto de l'Ajuntament de Figueres. La peça, produïda pel festival, constava d'un cotxe decorat amb adhesius de simbologia feixista i franquista que havia de fer voltes a la Rambla de Figueres cada dues hores. L'objectiu era "prendre l’espai públic" i "posar de manifest que encara plana una ombra del franquisme a tot l’Estat". Els artistes ho van lamentar: "No es tracta d'obrir ferides que mai han estat tancades; el que no ens podem permetre és tancar els ulls".

6. EL BUST DE FRANCO A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

El novembre del 2005, Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya va instal·lar un bust del general Franco perquè entitats i ciutadans tinguessin l'oportunitat d'expressar els seus sentiments i opinions sobre el règim franquista. El bust es va ubicar al pati del museu, i els que el visitaven podien expressar la seva opinió en un llibre i en un grafit. També es van enregistrar entrevistes en vídeos.

Entre altres opinions, un dels visitants va deixar aquesta: "Jo vull ser la veu dels que avui no hi poden ser, dels represaliats, dels que van morir a les teves mans i dels que van haver de callar per sobreviure".