BarcelonaA Quién te cantará, una cantant i la seva màxima fan tenen una relació simbiòtica que va més enllà de l’admiració. El mateix es podria dir de l’actriu que interpreta la fan, Eva Llorach, i el director del film, Carlos Vermut. “La meva carrera no s’entén sense el Carlos”, diu Llorach, que apareix en les tres pel·lícules del director i defineix el seu vincle com “un enamorament artístic”. Ell la va descobrir a Diamond Flash quan ella era una actriu amb poca experiència acabada d’arribar a Madrid i ell un dibuixant de còmics ignorant dels mecanismes de producció cinematogràfica. “El Carlos ni tan sols sabia què era un director de càsting, així que va posar un anunci a internet buscant actrius per rodar un llarg”, recorda Llorach, que en rebre el guió va intuir de seguida que estava davant d’un director amb un talent brutal.
Diamond Flash va ser un èxit de crítica i Llorach es va convertir en l’actriu de moda del cinema independent espanyol. Va treballar amb Nacho Vigalondo, Juan Cabestany, Pablo Maqueda... “Però passen dos anys, deixes de sortir als mitjans i de treballar i et preguntes: «On soc?» Està molt bé que et diguin que ets la musa del cine underground, però d’això no es menja. A Espanya, a més, el cinema independent és molt limitat”. Per interpretar la Violeta, una mare soltera que treballa en un karaoke a Rota, Llorach va utilitzar tota la frustració i soledat que havia sentit durant aquests anys. “Em vaig quedar tocada -confessa-. És un personatge que reclama viatjar a la part fosca i dolorosa d’un mateix i això té un preu”.
Química amb Najwa Nimri
També té un premi: el seu magnífic treball a Quién te cantará l’ha convertit en la revelació de la temporada, i ha eclipsat fins i tot Najwa Nimri, la diva amnèsica a qui Llorach ajuda a recuperar la identitat. La química entre les dues actrius va ser clau. “Havia de transcendir la pantalla -diu-. Però el Carlos ens va ajudar: les dues primeres setmanes d’assaig ens va posar una coreògrafa i ens va fer ballar. Res de text, només balls davant del mirall. I així ens vam conèixer d’una manera orgànica, més enllà de les paraules”.