Eva, el film que va inventar la ciència-ficció catalana, amb l'ARA el 21 i 22 d'abril
El fenomen de Pa negre té continuïtat. Un any després, Eva ha fet història en el cinema català. Cinc premis Gaudí i tres Goya confirmen l'èxit d'un film que inaugura el nostre cinema de ciència-ficció.
BARCELONASi l'any passat ens havíem de pessigar per creure que l'èxit de Pa negre no era un somni, aquest any una pel·lícula ha recollit el repte impossible de continuar fent història en el cinema català i en català: Eva , l' opera prima de Kike Maíllo, ha obert un camí inèdit en el nostre cinema, el de la ciència-ficció de primer ordre. Un pas de gegant que els dies 21 i 22 d'abril sortirà a la venda amb l'ARA per 9,95 euros.
Estrenada al prestigiós Festival de Venècia, l'atreviment d'Eva s'ha vist reconegut repetidament en els últims mesos. A Sitges, on es va presentar al públic català, va recollir el premi als millors efectes especials; als Gaudí va estar nominada en 16 categories (rècord absolut) i es va endur cinc guardons, entre els quals el de millor pel·lícula en català; als Goya va aplegar 12 nominacions i va guanyar els premis als millors efectes visuals, actor secundari (Lluís Homar) i director novell. I la llista continua: el premi Sant Jordi a la millor opera prima , els del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, etc.
Aquesta riuada de premis confirmava el poder de seducció d'una història en què hi ha la mà, entre d'altres, del dramaturg Sergi Belbel, un relat dramàtic ambientat en un futur no gaire llunyà en què un prestigiós enginyer de robòtica torna a la seva ciutat per treballar en un projecte impossible: construir una rèplica cibernètica d'un nen. A partir d'aquesta premissa, Eva desplega sensibilitat i tendresa en una història que parla de tots nosaltres, del que ens fa ser humans, i en què les emocions esdevenen un catalitzador tant de la vida com de la mort.
Eva aconsegueix la doble pirueta de ser pionera en la ciència-ficció catalana seguint un rumb poc habitual en el gènere, el de la ciència-ficció intimista i dramàtica, en què les imatges impossibles estan al servei del guió, i no a la inversa. I sense descuidar-se mai les interpretacions, especialment les de la debutant Claudia Vega i el gran Lluís Homar. Kike Maíllo aconsegueix el repte de feminitzar la ciència-ficció, trencar els prejudicis i obrir-la a espectadors de tot tipus i condicions. En aquesta empresa té la inestimable ajuda d'uns efectes especials extraordinaris, subtils i precisos, integrats amb naturalitat en la història. És un més dels mèrits d'una pel·lícula que consolida el prestigi dels tècnics de l'Escac, el gran planter de talent del cinema català dels últims anys.
El món del cinema opina sobre 'Eva'
Àlex Gorina crític de cinema
«Una producció d’un bon gust excepcional. Delicada, intensa però ambiciosa, aconsegueix imatges inoblidables sobre l’alta tecnologia... en la intimitat»
Jaume Figueras crític de cinema
«Posa el món dels robots a escala humana, al servei de la cosa quotidiana. El personatge de Lluís Homar podria ser un més de la nostra família»
J.A. Bayona Director de cinema
«Esbalaïdora visualment i temàticament absorbent, cadascun dels fotogrames de la pel·lícula ’Eva’ és un petit miracle fet realitat»
Isona Passola Productora de ‘Pa negre’
«’Eva’ és, com ‘Pa negre’, una de les grans apostes per tenir un cinema català bo i divers. I a ‘Eva’ hi trobem el millor Lluís Homar de tots els temps»
Joel Joan President de l’acadèmia del cinema
«Grans interpretacions i efectes especials. Potser és un dels últims projectes que es podran fer amb tanta ambició, i s’ha de celebrar»