Eugeni Forcano, Premio Nacional de fotografia 2012
El jurat valora la seva "capacitat d'innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic"
BarcelonaEugeni Forcano (Canet de Mar, 1926) ha guanyat avui el Premi Nacional de Fotografia 2012 que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, i que està dotat amb 30.000 euros. Forcano ha sigut premiat per unanimitat. El jurat, presidit pel director general de Belles Arts i Béns Culturals, Jesús Prieto de Pedro, ha valorat "l'extraordinària qualitat de la seva feina", la llarga trajectòria i la capacitat "d'innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic".
Forcano, que se sent "molt emocionat" perquè no s'ho esperava "en absolut" i menys a la seva "escandalosa edat", ha explicat que la seva obra és "emotiva i interessa sobretot a la gent senzilla". "El meu objecte és la gent anònima que no té veu", ha afirmat.
"Vaig començar a fer fotografies de petit al meu poble, encara que no somiava amb una cosa tan fascinant com ser fotògraf, però llavors la revista 'Destino' va fer un concurs i el vaig guanyar, i Néstor Luján i Josep Pla em van trucar per col·laborar amb la revista i em va canviar la vida perquè vaig entrar en un món cultural i fabulós", ha rememorat. Va començar fent reportatges i més tard, "gràcies a Déu", es va dedicar a la moda i va començar a guanyar els diners que li van permetre "aconseguir espais de llibertat" i fer fotos a la gent que "li agradava".
"Més tard vaig fer fotos surrealistes i després em vaig plantejar un desafiament: si els pintors necessiten la pintura i el pinzell, per què els fotògrafs no podem usar la llum com generadora d'imatges?", ha dir. Va estar "lluitant" sis anys al seu estudi per aconseguir "fotos que fossin la pròpia llum, que fora ella la que generés la imatge". "Són fotos insòlites i rares i ara el que fa falta és que agradin a la gent", se'n riu. D'aquelles últimes imatges només s'han publicat les 14 que es contenen en l'antologia que li dedica Lunwerg però, presumeix, "hi ha 200 fotografies insòlites, inesperades i irrepetibles que esperen ser exposades". No utilitza les noves tecnologies però, diu que té intacta la il·lusió i una "gran força interior" que li fa "seguir al peu del canó", i "ara més" .