L’Eufònic posa banda sonora al canvi climàtic

Amposta“Quan es tracta de conscienciar la societat sobre el problema del canvi climàtic, l’art pot ser una eina tan eficaç com un tractat científic”, explica Kathy Hinde. Aquesta artista de Bristol feinejava divendres al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta per polir els últims detalls de Phase transition, una instal·lació sonora que vol estimular la reflexió sobre l’efecte d’hivernacle: glaçons que es fonen per l’escalfor d’un llum vermell, degotejos que ressonen en recipients de metall i generen sons metàl·lics tractats digitalment. Així, quan els visitants exploren l’espai les onades sonores creixen, flueixen, canvien de tot i de ritmes. De vegades emeten sons aguts similars al d’un pèndol, d’altres harmonies greus esfereïdores.

Phase transition és un dels últims treballs d’aquesta anglesa que vincula natura i tecnologia a través d’instal·lacions audiovisuals i performances que combinen so, escultura, imatge i llum. La instal·lació es va inaugurar ahir com a antesala de la vuitena edició del festival Eufònic, el festival d’arts sonores i visuals de les Terres de l’Ebre que del 5 al 8 de setembre programa una cinquantena de propostes experimentals i avantguardistes a Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Ulldecona, Tortosa, Roquetes i Miravet. Per exemple: William Basinski, el mestre nord-americà de la música ambient, presentarà a l’Observatori de l’Ebre de Roquetes On time out of time, un disc basat en els sons generats per les ones gravitacionals.

El programa de l’Eufònic inclou artistes com Pye Corner Audio, Alex Augier, Push 1 Stop & Wiklow. També s’hi podran veure grups emergents com la rapera anglesa Lady Lykez i la digitalista alemanya Phyllis Josefine, àlies DVDV, sense deixar de banda les propostes locals, com l’espectacle inaugural de jota i dansa electrònica A vore, de Sònia Gómez & Astrio, dirigit pel tortosí Ramon Balagué. Pop, hip-hop, jazz, rumba, música tradicional passada pel sedàs dels sintetitzadors i les instal·lacions artístiques en seran protagonistes amb El Petit de Cal Eril, La Estrella de David, Agost, Aalbers, Balfa, Hijos del Trueno o Gambardella.

“L’Eufònic té interès per explicar com pot evolucionar el món des de la creació artística sonora, visual i digital. I ho fa sense posar fronteres, perquè en l’art els compartiments estancs han desaparegut. Per això hi ha propostes que de vegades no sabem com catalogar: concert?, espectacle audiovisual?, acció performativa? Aquí les etiquetes no acaben de funcionar”, explica el director del festival, Vicent Fibla.

Un element que també fa singular l’Eufònic és l’estreta vinculació amb el territori. “Entenem el territori no només com a paisatge visual, fotogràfic o sonor, sinó també com a paisatge humà, és a dir, el context on passen les coses. Hem fet un esforç de buscar espais patrimonials, singulars i identitaris dels pobles de l’Ebre que per afinitat o per contrast converteixin cada concert en una experiència única. Volíem que el component rural hi jugués a favor i crec que hem aconseguit fer la necessitat una virtut”, afegeix Fibla. Una nova mostra d’aquest relat és la instal·lació Piedras del camino, d’Oscar de la Fuente, realitzada a partir d’una de les residències artístiques impulsades per l’Eufònic i el Centre d’Art Lo Pati i que trasllada el paisatge sonor del camí de sirga -el sender que voreja l’Ebre- a través de pedres sostretes de la vora del riu.