'El escándalo' i quatre pel·lícules més per veure aquest cap de setmana

'El escándalo'

De com el Me Too va començar a Fox News, la màquina periodística pro Trump

“No soc feminista, soc advocada”, especifica el personatge de la periodista Megyn Kelly al seu cap a Fox News, Roger Ailes, després que aquest li hagi demanat explicacions sobre per què ha qüestionat l'actitud cap a les dones de l'aleshores encara candidat a la presidència Donald Trump. Kelly és una de les tres protagonistes d'aquesta dramèdia, que ressegueix la lluita de diverses professionals que van denunciar l'assetjament sexual d'Ailes, un dels homes més poderosos dels Estats Units i artífex de Fox News, la cadena televisiva de la família Murdoch al servei de la causa conservadora. Continuar llegint.

'Vida oculta'

Terrence Malick compon una maniquea oda a la fe i el sacrific

La realització de L’arbre de la vida va suposar per a Terrence Malick –un dels gran cineastes de culte de les darreres dècades– un curiós punt d’inflexió en la seva trajectòria. D’una banda, el film va esdevenir una indubtable fita fílmica, poètica i filosòfica. Tanmateix, l’audàcia d’aquella odissea intimista va portar Malick cap a un carreró sense sortida, un territori experimental on la seva investigació al voltant del desconcert moral de l’individu i el silenci de Déu –en films com To the wonder, Knight of cups i Song to song– va anar evidenciant un esgotament de la fórmula. Continuar llegint.

'Bliss'

L'electritzant descens als inferns d’una pintora en crisi

Fins fa poc, al nord-americà Joe Begos el teníem per un esforçat artesà a qui li agradava recrear, des d’un respecte exempt d’autocomplaença, el cinema fantàstic de sèrie B dels 70 i els 80. Quasi humans i Poder mental, els seus llargmetratges anteriors, ja havien arreplegat seguidors a les matinades del festival de Sitges, però és amb Bliss que el seu talent ens esclata als ulls i les orelles. Continuar llegint.

'Aves de presa'

Margot Robbie reivindica Harley Quinn com a antiheroïna pop

En el monument a la insignificança que va ser Suicide Squad, l’efervescent histrionisme de la Harley Quinn que encarnava Margot Robbie representava l’únic actiu amb una certa idea de la mena de to i direcció que hauria d’haver tingut un film en permanent desajust. Ha sigut bona idea, doncs, rescatar-la d’aquell naufragi per convertir-la en centre d’ Aves de presa (y la fantafabulosa emancipación de Harley Quinn), una pel·lícula que reivindica la singularitat d’un personatge amb un encaix curiós dins la mitologia de DC –es tracta d’una incorporació tardana al cànon de l’editorial, nascuda no a les vinyetes sinó a la sèrie d’animació de Batman que Paul Dini i Bruce Timm van produir a la dècada dels noranta– Continuar llegint.

'Solo nos queda bailar'

Polítiques del desig i del ball en una història d''amour fou' LGTB

No abunda el cinema que mostra el ball com a instrument emancipador, però la casualitat ha permès gaudir en només dues setmanes d’un parell d’estimulants pel·lícules amb aquesta idea com a cor de la història. D’una banda, Ema de Pablo Larraín, que va estrenar-se el 24 de gener; i de l’altra, Solo nos queda bailar, el tercer llarg de Levan Akin, que ens transporta a Geòrgia per desplegar una història d’iniciació i d’ amour fou LGTB amb les danses tradicionals com a teló de fons i l’homofòbia com a amenaça. Continua llegint.