Cinema

'Domino', el 'thriller' de Brian De Palma, i quatre pel·lícules més per veure aquest cap de setmana

S'estrena 'Las golondrinas de Kabul', una delicada crònica de la guerra, i 'El plan'

Una imatge de la pel·lícula 'Monos' / BTeam Pictures
Ara
21/02/2020
3 min

'Domino'

Un 'thriller' ensopit en què el director de 'Carrie' sembla arribar-hi amb vista cansada

A Los abrazos rotos, Pedro Almodóvar va plasmar el que deu ser el pitjor malson d’un cineasta: al descobrir que el director de cinema a qui està finançant té una aventura amb la seva esposa, un milionari ordeix una venjança personal que culmina amb el sabotatge del projecte cinematogràfic: munta les preses més desastroses i destrempades per estrenar una pel·lícula esguerrada i humiliant per a tots els implicats. Resulta temptador imaginar unes circumstàncies similars per a Domino; una conspiració de productors maquiavèl·lics, entestats a arrabassar el film encara nonat de les mans de Brian de Palma i potinejar-lo fins a expulsar tota traça d’identitat del firmant de Carrie i deixar l’obra resultant en un thriller de perfil baix, imatges ensopides i narrativa confusa, en què fins i tot la música de Pino Donaggio sembla sonar de manera arbitrària. Continua llegint.

'Las golondrinas de Kabul'

Una delicada crònica documental d'un espai i un temps concrets

En un article sobre El espíritu de la colmena, l'hispanista Paul Julian Smith afirmava que el film de Víctor Erice abordava un conflictiu moment històric –la dura postguerra espanyola– a través de la descripció d'un entorn domèstic marcat per l'aflicció, o el que ell anomenava "la guerra darrere les finestres". Aquesta delicada pel·lícula d'animació, basada en la novel·la homònima de Yasmina Khadra, segueix una estratègia narrativa semblant: les llars familiars dels dos matrimonis protagonistes són un desolat camp de batalla ple de silencis, secrets i retrets que té com a contraplà exterior una ciutat, Kabul, sumida en el règim de terror imposat pels talibans a finals dels noranta. Continua llegint.

'La llamada de lo salvaje'

Harrison Ford protagonitza una nova adaptació per a tots els públics de la novel·la de Jack London

En un moment de La llamada de lo salvaje, John Thornton (Harrison Ford) i Buck, el gos digital protagonista, barreja de santbernat i de collie, es troben davant d'un paisatge sublim, com si fossin caminants sobre un mar de pins canadencs. És llavors quan l'humà li diu a l'animal que en aquell infinit habiten els seus ancestres, les bèsties que expliquen el seu origen. I, esclar, l'estampa, que pretén aconseguir certa profunditat, provoca molta estranyesa, perquè és massa obvi que els avantpassats d'aquest gos no habiten dins aquell bosc frondós sinó en el cor d'un processador CGI. Continua llegint.

'El plan'

Cinema i teatre dialoguen en un retrat de l’angoixa de viure a l’atur

Concebuda com una incisiva radiografia de l’angoixa de viure a l’atur, amb el rerefons de la destrucció de l’esperit comunitari de la classe treballadora, El plan tanca l’espectador entre les parets d’un pis del barri obrer d’Usera, a Madrid, on tres bons amics intercanvien tot tipus de confidències emocionals i existencials. En el film, que porta a la pantalla l’obra teatral homònima del dramaturg barceloní Ignasi Vidal, hi abunden els soliloquis amb referències a EROs, vagues fallides i una quotidianitat malmesa per la pèrdua de la dignitat personal. Continua llegint.

'Monos'

Una reflexió sobre la violència aigualida per l'excessiva voluntat d'impacte estètic

El tercer llargmetratge del colombià Alejandro Landes podria haver estat una bona relectura a través d' El senyor de les mosques del gen autodestructiu que nia en qualsevol grup guerriller aïllat a la selva. La pel·lícula se centra en una colla de menors entrenats amb disciplina militar i destacats a dalt d'una serralada perduda on custodien una ostatge nord-americana. Landes ha buidat les accions dels protagonistes de contingut ideològic concret (però costa no pensar en les FARC), se suposa que per atorgar al film un abast més universal: no pretén oferir una reflexió política concreta sinó un discurs general sobre la naturalesa humana. Continua llegint

stats