L'estrena del nou film de François Ozon, a l'espera d'una decisió judicial

ParísLa justícia francesa ha autoritzat avui l'estrena de la pel·lícula 'Gracias a Dios', de François Ozon, però unes hores després aquesta decisió ha estat suspesa a l'espera d'una nova resolució judicial que es farà pública demà. El film, basat en una història real, gira al voltant del naixement de l'associació 'La Parole libérée' ('La Paraula alliberada', en francès), que es va fundar a Lió per part de víctimes d'abusos del sacerdot Bernard Preynat des de finals dels anys 70 fins als 90. L'1 de febrer, l'advocat de Preynat va demanar al Tribunal de Gran Instància de París que es prohibís l'estrena del film o, almenys, que es paralitzés fins que s'acabés el procés judicial que està en marxa. Preynat va ser imputat el 2016, però ara es jutja als tribunals la possible ocultació dels fets del cardenal Philippe Barbarin i quatre persones més de la diòcesi francesa.

En un primer moment la justícia francesa ha donat llum verda a l'estrena de la pel·lícula per dimecres vinent. El tribunal ha al·legat que el film subratlla la presumpció d'innocència del sacerdot, "fet que s'ajusta a les exigències de la llei". Poc després, però, s'ha fet enrere. El motiu ha sigut la petició d'una antiga voluntària de la diòcesi de Lió, que al film surt representada amb el nom real i que ha demanat que es canviï la seva identitat al·legant la seva presumpció d'innocència i el dret a la vida privada. És per això que, de moment, l'estrena queda pendent d'una altra decisió judicial.

François Ozon denuncia el silenci de l'Església davant els abusos sexuals

A 'Gracias a Dios', Ozon recull els testimonis de les víctimes del sacerdot i en relata la història a partir de la ficció, en un film que s'ha comparat amb 'Spotlight'. A la pel·lícula, tant Preynat com altres membres del clergat hi apareixen representats amb els seus noms reals, mentre que per a les víctimes s'han utilitzat pseudònims. El film va guanyar el gran premi especial del jurat a la passada edició de la Berlinale. Quan va rebre el guardó, Ozon va dir que no tenia intenció de fer una pel·lícula "política", sinó que volia centrar-se en "la repercussió de l'alliberament de la paraula a l'entorn familiar".