Estopa triomfen en la dimensió coneguda

BarcelonaEstopa són el que els germans Muñoz volen que sigui, però també el que el públic vol que sigui. Segurament la millor síntesi de les dues visions la vam trobar ahir al Palau Sant Jordi durant dues hores: un grup que defensa amb tenacitat el present del disc Rumba a lo desconocido i un públic que reacciona amb entusiasme quan sona el passat que va convertir els de Cornellà en una màquina de rumba rock. Perquè, al cap i a la fi, Estopa són sobretot Tu calorro, La raja de tu falda, Como Camarón, les cançons d’aquell primer disc que de seguida es van convertir en fites de la música popular espanyola. Al Palau Sant Jordi, i davant de 17.000 persones, els Estopa van tocar vuit cançons d’aquell àlbum amb què van debutar fa setze anys. I encara avui és en aquella dimensió tan ben coneguda on el David i el José Muñoz triomfen amb més rotunditat.

El doble control de seguretat per accedir al Sant Jordi va alentir l’entrada del públic, i el concert va començar amb 35 minuts de retard. Els que ja eren dins ho van aprofitar per menjar entrepans (la majoria els duien de casa) i per beure cervesa en gots tunejats, com va passar en el concert de Madonna, però aquest cop amb la imatge dels Estopa; els gots costaven dos euros, que podies recuperar si els tornaves al final del concert. El marxandatge no coneix límits. Un solo de bateria va obrir l’actuació, i uns compassos després tot el Sant Jordi va acompanyar el David cantant Cacho a cacho, inici d’una altra demostració de la comunió indestructible entre Estopa i el seu públic. Els calen ben poques coses extra, com van demostrar en el fragment acústic a duo de la part central de l’actuació. Estopa fugen dels escenaris multipista: només un parell de pantalles de vídeo verticals (es confirma que és tendència escènica), un efectiu joc de llums i una rentadora d’ attrezzo per recordar el videoclip de Pastillas para dormir. Per segrestar l’atenció de la gent només els calen les cançons i l’engrescadora interpretació del David, sempre al caire de l’escenari, amb els músics de la banda ben a prop i un sentit de l’humor de trapella desmanegat. “Bona nit, Barcelona; bona nit, Catalunya. Sou aquí, cadascú amb la vostra ideologia, cadascú amb les vostres coses. Volem fer-vos un petó a tots”, va ser la salutació del cantant.

L’aroma de rumba catalana i algunes balades van funcionar com a elements de contenció en una primera part en què cap cançó va poder fer ombra a la interpretació de la monumental Tu calorro. “Li devem tant, a aquesta cançó”, va dir el David. I tant. Aquesta intensitat no la van recuperar fins al tram final del concert, quan el públic va tornar a desfermar l’eufòria davant d’altres clàssics dels de Cornellà. No és que la interpretació de temes recents com Sin sombrero no fos reeixida, és que no hi manera de superar el que passa a dalt i a baix de l’escenari quan sonen La raja de tu falda, Me falta el aliento i Como Camarón, punt culminant del que va ser el setè concert d’Estopa al Sant Jordi. El vuitè, el 16 d’octubre del 2016.