Estopa, entre l’anacronia i l’autenticitat

"Ens havien dit que aquest festival era a primera línia de mar, però no sabíem que era tan a primera línia". David Muñoz, meitat d’Estopa i cantant principal dels de Cornellà de Llobregat, comentava amb la seva particular ironia l’emplaçament de l’auditori a l’aire lliure de l’Arts d’Estiu. De fet, està situat a escassos 50 metres de l’aigua del Mediterrani i ningú es va poder escapar de la intensa brisa marina que va bufar durant el tot el vespre i nit. Era el primer concert del festival maresmenc, que enguany celebra el desè aniversari, després de la cancel·lació de l’edició 2020 a causa de la pandèmia.

Els germans Muñoz, David i Jose, també han reprès aquest 2021 la gira de presentació del seu darrer disc, Fuego (2019), amb la qual celebren vint anys de carrera. Coincidint amb la publicació d’aquell àlbum, van enllaçar dos Palau Sant Jordi seguits on van proposar un repertori que pretenia ser un viatge a través de tota la seva discografia. Dimarts a Pineda de Mar recuperaven per al públic català aquest mateix viatge farcit de rumba rock marca de la casa i rock urbà que es va tornar a demostrar infal·lible per al públic.

Amb les entrades esgotades i davant de 1.400 persones entregades –70% de l’aforament, segons la normativa vigent– i amb moltes ganes de deixar-se la gola a través de les mascaretes, Estopa van signar dues hores d’un espectacle que sembla haver-se quedat atrapat fa dues dècades enrere, quan les coses no passaven a les xarxes socials. Amb una posada en escena austera i estàtica —David Muñoz, tot i portar la veu cantant, no destaca precisament per saber moure els malucs a ritme de rumba—, el duet del Baix Llobregat van ser fidels a la seva manera de fer: sense girs de guió escenics, sense gestulitats innecessàries. Per a qui no els hagi vist mai en directe, poden resultar anacrònics i passats de moda; per als que els segueixen de fa anys, pot ser la prova de la seva autenticitat.

Les rumberes i seminals Tu calorro i Vinto tinto van servir per prémer l’accelerador i ja no deixar-lo de pitjar fins al final per anar passant per grans èxits com Vacaciones, Pastillas para dormir, Yo no estoy loco, Partiendo la pana, Por la raja de tu falda, Poquito a poco, El del medio de Los Chichos, Pastillas de freno... Els hits es van anar intercalant amb cançons més recents com Fuego, Despertar i Último renglón, que aportaven nous matisos: ara són menys canalles i més introspectius. La trepidant Fuente de energia va posar punt final una actuació reblada amb un bis amb temes com Bossanova i Ojitos rojos en format duo i en acústic i, ja amb tota la banda a l’escenari, Cacho a cacho i Como Camarón, que feia estona que el públic demanava amb insistència.