Estopa, en l'alegria i la incertesa

Barcelona“Hem d’aguantar. Estem vivint una situació que mai havíem passat. Però això passarà”, va dir David Muñoz abans de començar el concert d’Estopa que es va poder seguir a Instagram aquest divendres. Un concert, va afegir el seu germà José, “dedicat a tots els sanitaris”. De fet, la cita amb els Estopa era a les 20.10h, just després de l’ovació que dia rere dia dedica la ciutadania a totes els persones que s’estan enfrontant al virus als hospitals. En aquest “concert casolà”, tal com el va descriure el David, els Estopa van transmetre l’esperit del confinament, barreja dinàmica de responsabilitat, inquietud, intimitat, amor i alegria.

“Mil gràcies per aquesta alegria”, deia un seguidor als comentaris d’Instagram. Era ben bé això, trobar en les bromes dels germans Muñoz una pausa per a la incertesa. Tanmateix, també era el moment per descobrir el refugi que proporciona el seny, com la serenor amb què van explicar com i quan reprendran la gira. “¿La gira? A l’abril segur que no. I al maig, sincerament, crec que tampoc. Tornarem a tocar quan el virus estigui controlat -va dir el David-. Primer s’han d’omplir el bars, després els concerts ja ho veurem”. Els Estopa no han sigut mai de fer volar coloms ni de crear falses expectatives. Tampoc ara.

Entre riures, somriures, glops de cervesa, ganyotes i jocs amb els filtres d’Instagram s’escolaven emocions senzilles i crues, amb aquella naturalitat que és impossible d’impostar i que és capaç de foragitar qualsevol cursileria. “És la primera vegada que estem tant de temps separats”, va dir el José amb la veu petita, com si acabés d’adonar-se que ja fa dues setmanes que dura el confinament i que ahir estaven fent un concert amb cada germà a casa seva. “Tampoc el podem considerar un concert concert”, deien, però també ho va ser.

La latència, incòmoda en converses online, impedia un duo pròpiament dit, així que van partir la pantalla en dos, a dalt el José, a baix el David, cadascú amb una guitarra: cada germà cantaria una cançó sol. Va començar el David interpretant Despertar, un dels temes del disc Fuego! Després el José va fer Ya no me acuerdo... i aleshores el seu germà va fer cinc cèntims sobre la grip del 1918 i va recomanar llibres de la científica Sonia Fernández-Vidal, l’autora de L’univers a les teves mans. La seva idea era xerrar més sobre llibres i còmics, però el van avisar que els directes a Instagram no són ilimitats. Així que va tirar pel dret mostrant el llibre El escándalo de los manuscritos del Mar Muerto i un còmic de Los Vengadores.

“Que tornem a abraçar-nos”

Els Estopa van anar fins als orígens, a la maqueta i als primers discos. Van cantar Mi cama, Tu calorro, Demonios, Cuando cae la luna, i alguna del disc nou, com Los globos, que va fer tot sol el José. La precarietat de mitjans i la poca familiaritat dels germans Muñoz amb el mitjà no van ser obstacles per a un moment de gran emoció artística, com quan el David va interpretar Vuelvo a las andadas. El seu germà el va aplaudir, com si fos la primera vegada que podia fer-ho com a espectador. I potser ho era. Cap al final van fer Como Camarón, aquí sí repartint-se les estrofes i desafiant la latència amb la rumba del confinament. Va pagar la pena l’atreviment. “Espero que us hagi agradat aquest experiment”, va dir el David abans d’acomiadar-se desitjant “que tornem a abraçar-nos”.