Podem estimar sense tocar-nos?

Salt‘Próximo’ TEATRE DE SALT 1 DE NOVEMBRE

Ja els agradaria a en Pablo i l’Elián fer un salt acrobàtic o una tombarella aèria per trobar-se, com ho fan els artistes del Cirque Éloize en el magnífic Hotel que han presentat al Temporada Alta. O potser no? Potser se senten més protegits darrere la pantalla de l’ordinador i del mòbil. Segurament és menys compromès viure el simulacre que la realitat. Ben segur que aquesta relació iniciada i mantinguda via internet durant molts mesos, farcida de paraules però mancada de contacte físic, es dissoldria ràpidament si s’arriben a trobar cara a cara.

¿Podem estimar sense tocar-nos, sense olorar, sense conèixer la pell?, es pregunta l’argentí Claudio Tolcachir a Próximo. És una història sobre l’amor en temps d’internet, on treuen el cap altres temes com la relació amb els pares o la confrontació entre el món occidental ric i frívol i el de la precarietat i autenticitat dels immigrants, i de la qual es desprèn una terrible amargor per bé que puntuada amb espurnes d’humor. Una confrontació que s’expressa meridianament en el perfil dels personatges i, pel que fa a la funció, en la qualitat interpretativa, molt superior la de Lautaro Perotti fent de Pablo a la de Santi Marín fent d’Elián. Perquè Pablo desborda humanitat i sinceritat malgrat arrossegar la tristesa d’un argentí que malviu a Austràlia ja sigui pelant patates en un burger o repartint publicitat disfressat de Bart Simpson. Molt al contrari d’Elián, un actor madrileny fill d’un candidat a la presidència tan inconsistent com superficial per més que protagonitzi un exitós fulletó de mitja tarda. Per motius ben diferents, tots dos es troben terriblement sols, aïllats en els seus respectius mons. I entre ells neix alguna cosa semblant a una història d’amor. La troballa del text és situar els protagonistes a una distància gairebé insalvable que posposa un encontre que diuen voler però que a la fi no sabrem si es produirà; i la de la direcció, donar credibilitat a la convenció espacial de dos protagonistes que tampoc es troben sobre l’escenari.