‘Este cuerpo me sienta de muerte’: ¿intercanviar el cos amb un assassí et millora la vida?

'Este cuerpo me sienta de muerte'

(3 estrelles)

Direcció: Christopher Landon. Guió: Michael Kennedy i Christopher Landon. 102 min. Estats Units (2021). Amb Vince Vaughn, Kathryn Newton i Celeste O'Connor. Estrena als cinemes

Al gran èxit del director Christopher Landon, Feliç dia de la teva mort, una noia vivia una vegada i una altra el dia del seu aniversari… i del seu assassinat. L’esquema narratiu d’Atrapat en el temps s’aplicava a un lúdic film de terror fantàstic, reminiscent de Scream i l’audiovisual d'adolescents rebent ganivetades. La nova obra de Landon, Este cuerpo me sienta de muerte, encara més orientada a l’humor, recupera una altra premissa associada a la comèdia: l’intercanvi de ments. Després d’un apunyalament màgic, la jove Millie queda atrapada en el cos d’un assassí en sèrie i és perseguida per la policia, mentre que l’homicida es passeja (i mata) pel seu institut.

El film inclou un punt de gore, moltes bromes sobre els codis del cinema de terror i frases que piquen l’ullet còmplice a la diversitat racial i d’identitats sexuals. Tot i no disposar del truc narratiu guanyador de Feliç dia de la teva mort, ofereix un entreteniment apreciable. Però el seu tarannà de celebració lúdica n'afebleix el vessant terrorífic. No es pretén crear una atmosfera d’amenaça. La pel·lícula només és pertorbadora implícitament, quan ens adonem que el serial killer esdevé una mena d’executor casual de suposades justícies poètiques: les seves víctimes són persones abusadores la desaparició de les quals millora la vida de la Millie. Com es diu des del pensament positiu sociòpata, crisi és oportunitat.