"Este amarillo no liga con tu vestido, llámame antes y te aconsejo"

BarcelonaSe’n recorden de les famoses conferències d’Artur Mas i Oriol Junqueras de finals de novembre i principis de desembre del 2014? Gran expectació, volien explicar què pretenien, quin era el seu full de ruta. El primer a l’Auditori Fòrum i el segon al Palau de Congressos. Punta i punta de la Diagonal. Ah, doncs els premis Gaudí més polititzats de la historia han optat per deixar el Fòrum i anar-se’n al Palau de Congressos. El motiu és el pressupost, més assequible aquí que allà. Més polititzats, ¿per què? Doncs perquè serà el primer cop en onze anys que el ministre de Cultura assisteix a la cerimònia. El 2014 el ministre Wert, aquell que volia espanyolitzar els nens catalans, va declinar la invitació al·legant problemes d’agenda i amb una carta escrita en català.

Què ha comportat l'assistència de Guirao? Nervis, molts nervis. Sobretot entre els caps de protocol de les institucions catalanes. Tothom vol sortir a la foto amb el ministre. La paraula 'gest' és la reina dels inicis del photocall. La famosa política dels gestos, les concessions i els petits acostaments també ha arribat als Gaudí. Mentre no arriben els polítics, el photocall ja treu fum. Aviat arriba la primera decepció: aquest any les 'influencers' no hi desfilaran. Una pèrdua molt sensible, sens dubte. La Marta Baldú, ànima del Petit Montjuïc, és la coordinadora del càtering i em fa una explicació personalitzada sensacional. Em quedo amb el còctel Gaudí, fet expressament per a l’ocasió, esclar: suc de poma de Girona, cítrics, sake, kensho, escuma de poma verda i ratlladura de xocolata blanca amb gust de poma. Ah, bé, i ginebra Volcànic amb reminiscències de ratafia. El president Torra no podrà queixar-se!

La primera 'vip' que veig és la Bruna Cusí, que demana un tataki de tonyina. L'Aina Clotet llueix una panxa esplendorosa i saluda molt afectuosament el seu pare, el doctor Clotet. Escolto que l’Alfred Garcia ha anat expressament al barber per la nit d’avui. I suposo que el Miki també. No és el mateix Eurovisió que els Gaudí, però una gala és una gala, no fotem. Home, el Petitet és molt puntual i està nerviós. Avui fins i tot se saltarà el règim i m’avança que s’emocionarà molt. “Nen, això és boníssim, paraula de gitano”, li diu a un cambrer mentre li torna un plat buit d’esqueixada de bacallà.

Cinefòrums improvisats

Isona Passola, Marisa Paredes, Àlex Brendemuhl i Paco Poch improvisen un cinefòrum sobre Petra. Sempre és un gran plaer trobar-se amb Poch i encara més si coincideix amb Isaki Lacuesta, a qui va produir les seves dues primeres pel·lícules: 'Cravan vs Cravan' i 'La leyenda del tiempo', la primera part d’'Entre dos aguas'. L’Isaki em presenta l’Isra, el seu estimat protagonista, i no s’està de dir-me que d’entre totes les seves pel·lícules 'Entre dos aguas' és de la que està més orgullós. La clau de tot plegat me la dona el Guillem Terribas, mític llibreter i gran cinèfil, que està amb els segurs guanyadors de la nit: els pares de l’Isaki. No poden estar més contents i il·lusionats.

En tota prèvia de gala sempre hi ha murmuris i alguna queixa. Els murmuris versen de politiqueig i la queixa enguany és la flagrant absència de guarda-roba, que resulta bastant empipadora. El primer polític que veig és la consellera Laura Borràs. Després arriben Marcel Mauri, Martí Pujol, Roger Torrent, Gerardo Pisarello, Jaume Asens, Joan Subirats... És curiós veure el vicepresident Aragonès barrejat amb la Grossa de Cap d’Any i una 'influencer' enfadada per no ser al photocall. El president Torra porta una xapa especial: “Free tothom”.

Vull una foto amb les meves conselleres!

I l’alcaldessa Colau, una samarreta no menys especial: “Desig de revolta, revolta de desig”.

“Vull una foto amb les meves conselleres!”, exclama Torra. Dit i fet: Borràs i Elsa Artadi flanquegen el president. Mentre espera el torn per a la gran foto, amb els caps de protocol atacats dels nervis, Colau fa petar la xerrada amb Àngel Llàcer, parlen de 'La jaula de las locas' i caço tres paraules al vol: municipals, 'indepes' i fatxes. Guirao veu arribar els polítics catalans i amb Torrent, Torra, Colau i Passola fan una rotllana bastant animada. La presidenta de l’Acadèmia li explica al ministre els ets i uts dels brodats platejats del seu vestit i el daurat del seu llacet. “Este amarillo no liga nada con tu vestido gris. Otra vez llámame antes y te aconsejo”, li diu Guirao a Borràs sobre la papallona groga de la seva solapa, entre riallades mútues i sense cap mal rotllo. Això són gestos d’acostament i la resta són tonteries.