Dues estàtues franquistes s'exposaran davant del Born: ofensiu o pedagògic?

BarcelonaQuan l’Ajuntament de Barcelona va presentar les línies estratègiques del Born Centre de Cultura i Memòria al febrer –després d’una primera polèmica per l’anunci de la reorientació del centre i el seu canvi de nom, que al final va ser 'light'–, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ja van anunciar que es faria una exposició temporal a l’esplanada del Born amb monuments i simbologia franquista. Però la licitació del projecte de 'Franco Victòria República. Impunitat i espai urbà' a la web de l’Ajuntament, amb foto inclosa i detalls del muntatge –avançat per LaVanguardia.cat–, ha generat polèmica política.

ENQUESTA: Com veus que s'exposin dues estàtues franquistes davant del Born?La mostra, prevista per al 14 d’octubre, consta de dues parts. La primera és la que ha generat controvèrsia: sortiran dels magatzems municipals i s’exposaran de nou al carrer, a les portes del Born, l’estàtua de 'La Victòria' –retia homenatge a l’ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes el gener de 1939, obra de de Frederic Marès– i l’estàtua eqüestre de Franco, obra de Josep Viladomat. Finalment, 'L’ombra de l’escultura de la República', també obra de Viladomat i que actualment presideix la plaça de la República, anteriorment plaça Llucmajor, “completa el 'ménage à trois'”, segons explicita el projecte.

'La Victòria' és un dels últims grans símbols franquistes que es van retirar dels carrers barcelonins: inaugurada el 26 de gener de 1940, no va abandonar l’encreuament del passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal fins al 30 de gener del 2011. L’escultura de Franco també va ser visible al pati del Castell de Montjuïc fins al 2008, quan es va retirar sense previ avís. El 2013, però, se’n va perdre el cap, i no s’ha recuperat. La mostra preveu exhibir un bust de Franco obra d’Eugenio Merino, artista conegut perquè va col·locar el dictador dins d’una nevera de Coca-Cola a la fira d’art ARCO 2012 per denunciar la pervivència del franquisme.

Crítiques creuades

L’exdirector del Born Quim Torra va denunciar ahir la mostra a les xarxes. Diverses veus de l’oposició també van ser crítiques. El líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, va demanar al govern d’Ada Colau que es faci enrere perquè les escultures “són ofensives per a les víctimes” i “donen una imatge de normalitat que no existeix”.

Gerardo Pisarello responia a la tarda amb una piulada: “L’anomalia és no fer més pedagogia contra la impunitat”. I en un 'post' a Facebook qualificava les interpel·lacions dels republicans de “sorprenents”: “L’objectiu és fer pedagogia entre la ciutadania, començant amb els més joves, i trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, també durant la democràcia”. La mostra forma part d’un projecte més ampli titulat 'Memòria de la ruïna', que inclou una mostra complementària sobre la tortura als anys seixanta i setanta.

“L’exposició temporal d’estàtues de dictadors o de dictadures, degudament contextualitzada, té com a propòsit impulsar una reflexió col·lectiva sobre la seva impunitat”, afegia Pisarello, que citava l’exemple de Vilafranca l’any 2005, on es va exposar un bust de Franco amb l’objectiu que el veïnat pogués expressar, per escrit o verbalment, el que pensava sobre el dictador.

Altres artistes com el mateix Merino, Núria Güell o Fernando Sánchez Castillo han utilitzat la simbologia franquista. Aquest últim pretenia portar el iot de Franco, l’'Azor', convertit en una obra artística en forma de prisma, al Museu Marítim de Barcelona al gener, però l’exposició no es va arribar a fer mai. L’artista també és el responsable de 'Spitting Leaders', una exposició del Museu d’Art Contemporani de Marsella que mostrava escultures de Lluís XIV, Stalin, Mussolini i Franco.