'Los Estados Unidos contra Billie Holiday': la persecució política a la gran dama del blues
L'actriu nominada a l'Oscar Andra Day protagonitza un 'biopic' que arrossega molts dels tòpics del gènere
'Los Estados Unidos contra Billie Holiday'
(2,5 estrelles)
Direcció: Lee Daniels. Guió: Suzan-Lori Parks a partir de la novel·la de Johann Hari. 130 min. Estats Units (2021). Amb Andra Day, Trevante Rhodes i Garrett Hedlund. Estrena als cinemes
El poeta jueu i comunista Abel Meeropol va escriure l'any 1937 Strange fruit, una peça que evoca els linxaments d'afroamericans com aquella “fruita estranya que penja dels arbres del Sud, sang a les fulles i sang a l'arrel, cossos negres gronxant-se a la brisa del sud...” I la interpretació de Billie Holiday la va fixar con una de les cançons més brutalment doloroses de la història. Quan comença Los Estados Unidos contra Billie Holiday, la cantant està sent entrevistada per a la ràdio, el típic recurs de guió per fer un repàs via flash-backs a la seva trajectòria i verbalitzar totes les idees que es volen transmetre. El locutor li pregunta per Strange fruit, el tema que ella popularitza, però també el que li porta problemes: massa explícit per a l'Amèrica racista d'aleshores.
El cinquè llargmetratge de Lee Daniels repassa, doncs, la figura de Holiday des d'aquest context polititzat. Com a artista afroamericana d'èxit que visibilitza els linxaments, la dama del blues es converteix en el blanc de l'FBI, que l'empresona diverses vegades amb l'excusa de la possessió de drogues. A la persecució s'afegeix un element melodramàtic quan ella s'embolica amb l'agent encarregat d'espiar-la. Benvinguda sigui la reivindicació de l'art de Holiday també com a expressió política censurada. L'escena en què ella canta per fi Strange fruit ve precedida d'una seqüència d'al·lucinació narcòtica que vol integrar tot el que representa la cançó per a la protagonista, del trauma personal a la consciència de la repressió col·lectiva. És el moment més agosarat i complex d'un film que, malauradament, opta en la major part del metratge, sobretot en la segona part, per recórrer als tòpics del biopic sobre estrella musical que acumula conflictes i desgràcies fins a la seva mort prematura. Una pel·lícula que tampoc aprofundeix en el vessant artístic de Billie Holiday, més enllà d'aquesta lectura política.