L’esperit ‘indie’ de Raoul Ruiz es desplega a l’Americana

BarcelonaQuè hi fa una pel·lícula d’un venerat director xilè en un festival de cinema indie nord-americà? L’existència de The golden boat i la seva projecció demà a l’Americana Film Festival és fruit d’un grapat de casualitats. La primera, que el productor i director català Jordi Torrent descobrís als 80 el cinema de Raoul Ruiz a la televisió francesa mentre estudiava a París i, poc després, organitzés una exposició dels treballs televisius del sempre inquiet cineasta xilè en una galeria d’art de Nova York. La segona, que Harvard contractés Rouiz a finals dels 80 com a professor convidat. I la tercera, que un grup de personatges claus del cinema indie nord-americà (el cineasta Jim Jarmusch, el músic experimental John Zorn, els productors d’Ang Lee i Harmony Korine, la productora de Todd Haynes) s’aliessin amb Torrent per produir una pel·lícula del xilè a Nova York aprofitant els llargs caps de setmana lliures del director. The golden boat, el resultat d’aquella empresa atrevida i un punt inconscient, és una pel·lícula cent per cent de Raoul Ruiz, plena de la poesia i sentit de l’humor del director de Tres vides i una sola mort, però també un viatge en el temps que encapsula l’esperit underground i cinèfil del Nova York de finals dels 80 i principis dels 90.

“Raoul Ruiz era un home amb molt de charme que mai s’estressava. Tant era que estigués rodant tres pel·lícules alhora, sempre tenia temps per anar a sopar, llegir filosofia i passar-s’ho bé”, recorda Torrent, que ha viatjat des de Nova York -on viu des de fa 30 anys- fins a Barcelona per presentar a l’Americana The golden boat en una còpia restaurada i digitalitzada pel MoMa a partir de les cintes de 16 mm originals. Al film, que salta del blanc i negre al color i viceversa, un crític de rock es veu perseguit per un peculiar assassí en sèrie que es dedica a clavar ganivetades a tort i a dret i a enredar-se en discussions surrealistes. “Ell deia que el guió li va sortir posant-se telenovel·les mexicanes de fons mentre dormia. Són diàlegs que tenen més substrat filosòfic del que sembla. El Raoul era una de les persones més cultes que he conegut -recorda Torrent-. Segons ell, l’ambient de la pel·lícula era com el del Nova York dels 60, que va conèixer, però la violència era la del Santiago de Xile dels 90”.

Director novaiorquès “per amor”

Torrent va col·laborar amb Ruiz en altres projectes com el documental Edip (2004) i va mantenir una bona relació amb el director i la seva dona, la cineasta Valeria Sarmiento. A Nova York s’hi va quedar a viure “per amor” a una novaiorquesa, Flavia Galuppo, que firma la direcció artística de The golden boat. Torrent, que de jove va ser alumne d’Éric Rohmer i Jean Rouch, també ha rodat pel·lícules: el 2005 L’est de la bruixola i el 2013 La redempció dels peixos, filmada a Venècia. El seu currículum també té peces documentals sobre tòtems de la cultura nord-americana com el pare del cinema experimental Jonas Mekas o el dibuixant de còmics Will Eisner. “Són coses que faig per activisme cultural, està tot penjat a Vimeo”, comenta ell.