10 espectacles del Temporada Alta per lluitar contra la incertesa

BarcelonaEl Temporada Alta arriba a partir de divendres al moment més intens del festival. Durant tot el cap de setmana, un centenar de programadors es trobaran al festival de Girona i Salt per descobrir les propostes de teatre contemporani més prometedores i pescar talent. Provinents tant d'arreu de Catalunya i Espanya com de països com Àustria, els Estats Units, el Brasil i la Xina, els programadors tastaran aquest any la recepta del Temporada Alta contra els problemes del present.

Homer en una sala de cinema viva

Christiane Jatahy estrena 'O agora que demora'

Per arreglar el present, la millor solució és mirar enrere. Així ho defensa la brasilera Christiane Jatahy a O agora que demora (El present que s'allarga), que parteix de l'Odissea d'Homer per reflexionar sobre la realitat en països amb situacions conflictives com Palestina, el Líban, Sud-àfrica, Grècia i el Brasil. "Són persones que es troben als llimbs, que no poden treballar. Hem utilitzat la ficció d'Homer per entrar dins la realitat", explica Jatahy. L'espectacle transcorre en una sala de cinema viva en què s'interrelaciona amb el teatre. "Es dissolen les fronteres i juguem amb la il·lusió que el present del teatre pugui canviar el passat", afegeix Jatahy.

La decadència del turisme en forma de souvenir

Jomi Oligor i Shaday Larios exploren 'La melancolía del turista'

Els llocs de vacances en decadència van atraure com un imant el tàndem format per Shaday Larios, de la companyia mexicana Microscopía, i Jomi Oligor, d'Hermanos Oligor. Habituals del teatre d'objectes, els artistes han creat un espectacle sobre els miratges que s'amaguen rere el turisme. No parlaran d'Airbnb ni de les llargues cues davant la Sagrada Família, sinó de "llocs que van ser paradisos turístics i que ara troben a faltar les visites", diu Jomi Oligor, que prefereix no espatllar la sorpresa al públic de quins indrets es trobaran al muntatge. A través de souvenirs, postals, miniatures i fotografies, La melancolía del turista explora "la imatge prèvia que tots tenim de com volem que siguin aquells dies en suspensió, de viatge", i el contrast, segons Oligor, amb "el que realment acabem vivint".

De la intimitat del creador a la intimitat sexual

El Conde de Torrefiel furga en la fragilitat humana a 'Kultur'

Després de comprovar a La plaza com una referència sexual explícita incomodava alguns espectadors, El Conde de Torrefiel ha volgut dedicar íntegrament un espectacle a aquesta qüestió. A Kultur parteixen d'una noia que busca la inspiració per començar a escriure, però, com és habitual en la companyia, el muntatge juga amb el decalatge entre els elements sonors i el que el públic veu. Aquesta situació se suma a una escena en aparença realista i amb un component sexual –la companyia no vol revelar res més del contingut de l'obra, que conté una escena de sexe explícit– per reflexionar amb tot plegat sobre "la fragilitat i la imperfecció de l'ésser humà", diu Tanya Beyeler.

L'espectacle caníbal de Pere Faura

'Incurables' fusiona els zombis amb tecnologia de sensors de moviment

Els zombis fascinen Pere Faura des de fa una bona temporada. Quan el ballarí i coreògraf va rebre la proposta dels videoartistes de DeSilence per treballar plegats, no ho va dubtar. "Els vaig dir que si volien fer alguna cosa amb zombis, per mi endavant", diu Faura. D'aquesta combinació n'ha sorgit Incurables, una peça amb tecnologia de sensors de moviment que comença com un videojoc, es transforma en una pel·lícula i acaba en una obra de teatre. "Cada escena es menja l'anterior, com una dramatúrgia caníbal", explica Faura, que afegeix que els zombis són ideals "per retratar el moment actual de la societat, presa del fervor per estar tots junts i fer tots les mateixes coses".

Rigola porta la mort en primera persona

Alba Pujol protagonitza una obra que parteix de les vivències amb el seu pare

"Sempre es recorden els primers versos del monòleg de Hamlet, però mai els últims", assegura Àlex Rigola. És per això que el seu últim espectacle, protagonitzat per Alba Pujol i Pep Cruz, pren com a nom els últims versos de l'obra de Shakespeare i es titula Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. L'obra parla de la mort a partir de l'experiència de l'actriu Alba Pujol, el pare de la qual va morir de càncer. Mitjançant entrevistes amb el pare de Pujol i reflexions de grans pensadors, Rigola ha construït un muntatge "que parteix de la mort per parlar de l'amor, la feina, la família i, en definitiva, la vida".

El plany de Liddell per la mort de la mare

La creadora estrena 'Una costilla sobre la mesa'

La irreverent Angélica Liddell, Premio Nacional de literatura dramàtica 2012, torna a Temporada Alta amb un espectacle que és un plany a la mort de la seva mare. Una costilla sobre la mesa està pensada com una explosió de culpa i expiació, a través de la qual la creadora expressa el seu amor i el seu dolor davant la pèrdua. El muntatge serà explosiu i provocador i compta amb música del cantaor Niño de Elche.

Els 'Dimonis' de Jacint Verdaguer

CaboSanRoque recrea la planta on el poeta va veure fer exorcismes

Per endinsar-se en les possessions que va viure Jacint Verdaguer com a relator, CaboSanRoque ha construït una instal·lació pensada com una galeria d’art i que es fixa en els exorcismes com a actes de comunicació, deixant de banda el misticisme i les truculències a les quals normalment van associats. "El públic entrarà en un espai i sortirà d'un altre completament diferent", afirma Laia Torrents.

Azkona i Toloza contra el colonialisme del present

'Tierras del Sud' denuncia l'ocupació de terres indígenes a la Patagònia

El poble maputxe, de la Patagònia argentina, ha vist els últims anys com quedava expulsat de les terres on havia viscut durant segles. A Tierras del Sud, Azkona & Toloza porten a escena aquesta ocupació per part d'una família milionària per denunciar el colonialisme en l'actualitat. “Són un milió d’hectàrees que va comprar la família Benetton”, diu Txalo Toloza-Fernández. Laida Azkona afegeix que el territori és “un dels últims paradisos naturals on ells es poden sentir propietaris d’una gran extensió de terreny”. S’aproximen a la problemàtica a través del teatre documental i amb la idea que els conflictes estan entrellaçats.

La textura dels grups portada a escena

Roser López Espinosa porta a Girona 'Trama'

Roser López Espinosa explora a Trama la textura dels grups, les seves arestes i derives, la mòbil interactuació dels cossos. “Els intèrprets tenen personalitats molt diferents entre ells, però troben punts d’acord i tenen un vocabulari físic comú, que és la base per desenvolupar la peça”, diu la creadora. Prenent com a premissa que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d’unes regles senzilles, la coreògrafa revisa les pautes de joc que possibiliten la convivència.

Jérôme Bel mira enrere

'Retrospective' reflexiona sobre la trajectòria del coreògraf

La vintena creació de Jérôme Bel és una pel·lícula a través de la qual el coreògraf mira enrere. A Retrospective, Bel uneix vint fragments extrets dels seus muntatges més significatius per reflexionar sobre la dimensió política de la dansa. Ho fa en forma de pel·lícula per arribar a tots els racons del món. Considerat un dels coreògrafs més importants de la dansa europea, Bel fa a Retrospective una declaració de defensa del medi ambient i explica també que la seva companyia no viatjarà més en avió per raons ecològiques.