'Especials', una pel·lícula amb res d'especial

Direcció i guió: Olivier Nakache i Éric Toledano. 114 minuts. França (2019). Amb Vincent Cassel, Reda Kateb i Bryan Mialoundama.

Quan es diu que el cinema és una qüestió de moral el que es vol subratllar és el fet que les decisions que pren un/a cineasta revelen el seu posicionament enfront del món. Per això, quan Nakache i Toledano, mestres de la feelgood movie europea –o pel·lícula bonrotllera, terme popular en reunions de departaments de màrqueting–, fan un film sobre l'autisme jerarquitzant els seus protagonistes i col·locant en primera línia els abnegats treballadors socials en comptes de les persones autistes o les seves famílies, una ha de preguntar-se'n els motius. Imagino la versió oficial: Especials és un film de denúncia que reivindica la feina de certes associacions sense les quals molts d'aquests nois es quedarien abandonats. I, a més, a un (excel·lent) Vincent Cassel de cabells blancs li queda molt bé –¿qui ho hauria dit veient Irreversible?– el paper de sacrificat cavaller sense espasa. El millor que es pot dir d'Especials és que és, com ho era Intocable (2011), una pel·lícula astuta; assumint el punt de vista d'aquests herois de la societat civil l'espectador pot generar un sentiment tranquil·litzador –al cap i a la fi, algú se n’està encarregant –envers un tema complex i ple d’arestes. En la seva febril carrera per deixar un bon gust de boca a tothom, Nakache i Toledano situen, doncs, en una problemàtica posició subsidiària les persones especials que havien de retratar.