Espanya injecta humor i audàcia a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

BarcelonaAquesta edició de la Biennal d'Arquitectura serà insòlita perquè obrirà les portes dissabte en una Venècia despoblada de turistes i que a poc a poc torna a la normalitat entre les restriccions del covid. També ho serà per al pavelló espanyol, perquè els comissaris van ser elegits per primera vegada mitjançant un concurs públic, i el guanyador no va ser cap nom consagrat d'una gran ciutat, sinó quatre arquitectes joves establerts a Tenerife: els canaris Sofía Piñero, Fernando Herrera i Domingo González i el polonès Andrzej Gwizdala. "Era el primer concurs al qual ens podíem presentar sense treballar per a un altre", diu Domingo González.

El seu projecte porta per títol Uncertainty [Incertesa] i crida l'atenció perquè molt pocs dels 34 treballs que s'hi podran veure, seleccionats entre els 466 dels últims tres anys que van participar en una convocatòria oberta, són edificis. En lloc de construccions convencionals es podran veure peces com els mems d'El meme urbanita, una iniciativa d'urbanisme participatiu d'Alberto López de Lucas, i el primer disc del músic, activista i arquitecte Putochinomaricón, Corazón de cerdo con ginseng al vapor,un exemple d'inclusió, per als comissaris. També hi haurà l'Openbike, una bicicleta imprimible en 3D, de l'estudi basc Arquimaña, i un gronxador-motxilla que es pot portar a sobre i fer-lo servir en qualsevol lloc, el Swing backpack, d'Araceli Calero Castro, Macarena Castillo Párraga i Rosa Gallardo Parralo.

De manera sorprenent –per a uns arquitectes joves que han difós la seva proposta a través de les xarxes socials–també fan un homenatge al poeta Joan Margarit, perquè consideren que el fet que escrigués poesia en català i en castellà alhora reflecteix el lema de la Biennal, Com viurem junts? "No hi ha millor exemple que escriure en dues llengües que des de sempre s'entenen com a enfrontades", explica González. "També ens agrada molt que deia que la poesia, com l'arquitectura, ha de ser molt exacta". A més, també tenen segell català tres propostes punteres sortides de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC): una eina per imprimir parts d'edificis en 3D; el Superbarrio, un videojoc per involucrar la ciutadania en el disseny de l'espai públic, i el Myco-scape, un sistema modular per conrear bolets comestibles que és alhora un material de construcció i una font d'aliments. També hi ha #OLOTMESB, una iniciativa municipal per potenciar la participació ciutadana en la revitalització del nucli antic d'Olot. Els comissaris també van seleccionar les Campanes, unes peces d'art públic de Sergio Sebastián Franco, entre una nau espacial i una rosassa medieval, que es van poder veure a l'exterior del monestir de Sant Cugat, i un model predictiu de densitats urbanes que Alejandro Cantera López va aplicar a Barcelona, entre altres ciutats.

L'objectiu dels comissaris és que tots els treballs seleccionats reflecteixin "noves formes de fer arquitectura" i tenen en comú l'afany per tenir "un impacte social positiu", com diu González. "No ens importava tant l'objecte o el resultat final –afegeix– com tot el procés de treball amb l'usuari i que sigui útil a la societat". "Més que arquitectes que construeixen peces estètiques, hem buscat els que fomenten el diàleg", subratlla Gwizdala. I com que els arquitectes de l'edat dels comissaris sovint no troben feina, l'espai central del pavelló estarà ocupat per un núvol fet amb els portafolis dels 466 professionals que es van presentar a la convocatòria.