Un esdeveniment imprescindible al Liceu amb George Benjamin

BarcelonaMúsica de George Benjamin, llibret de Martin Crimp i posada en escena de Katie Mitchell. Ara com ara hi ha poques aliances creatives tan interessants com la d’aquest trio britànic, responsable de l’òpera Lessons in love and violence, de la qual es faran sis representacions al Liceu del 26 de febrer a l’11 de març. Per diferents raons, l’estrena a l’Estat de l’obra de Benjamin (Londres, 1960) és el gran esdeveniment de la temporada 2020-2021 del Liceu.

“George Benjamin és un dels grans noms del panorama actual, i el món de l’òpera ha d’agrair que un compositor com ell faci partitures noves com la d’aquesta òpera tan extraordinàriament ben escrita”, ha dit aquest dimarts en roda de premsa al Liceu el mestre Josep Pons, que s’encarregarà de dirigir l’orquestra en les sis funcions. L’orquestra, per cert, s’escamparà més enllà del fossat i alguns músics seuran a les quatre primeres fileres de la platea. “Hi ha quatre sets de percussió que ocupen molt d'espai. També hi ha dues arpes, una celesta i un címbal hongarès; quatre clarinets, quatre trombons... Tot això no cabrà al fossat”, explica Pons, que no estalvia elogis a l’obra de Benjamin: “Fa un lligam entre música i drama com els grans, com Mozart, Verdi i Wagner. És un exemple de com han de ser les òperes”.

El Liceu fa justícia al compositor britànic presentant la producció de Lessons in love and violence com cal, amb la posada en escena creada per Katie Mitchell, responsable també de l’òpera anterior del duo Benjamin-Crimp, Written on skin, que al Liceu es va veure el 2016, però en versió semiescenificada. El 2010, el Foyer del teatre de la Rambla ja havia acollit el primer títol operístic de la parella, l’òpera de cambra Into the little hill. Segons ha explicat el mateix Benjamin telemàticament aquest dimarts, Lessons in love and violence, presentada el 2018 a la Royal Opera House de Londres, és “un exemple paradigmàtic de com es produeix una òpera contemporània”.

L'amor i la tragèdia d'Eduard II

Benjamin i Crimp van treballar a partir de la tragèdia Eduard II (1592) de Christopher Marlowe, que s’inspira en un episodi real de l’Anglaterra del segle XIV: la relació d’Eduard II Plantagenet amb Piers Gaveston, i com això afectava tant l’exercici del poder reial com el vincle del rei amb la reina Elisabet. “La reina té una posició molt difícil”, admet la soprano Georgia Jarman, que interpreta el rol d’una reina que intenta acostar-se a Gaveston per ser més a prop del marit, alhora que entoma que l’està perdent. El dolor també travessa Eduard II, que vol estar segur que l’amor que sent per Gaveston és “sincer”. “La seva posició és molt fràgil”, diu el baríton Stéphane Degout. Segons el baix baríton Daniel Okulitch, Gaveston també és un personatge “molt complex” que ha de gestionar l’amor que sent pel rei amb l’ambició política i “l’aspiració a tenir més poder i influència”. I en aquest infern emocional, hi intervé Mortimer, interpretat pel tenor Peter Hoare. “Una de les servituds de manar és no tenir pietat per esclafar la dissidència –diu Hoare–. Segons Mortimer, no hi ha lloc per a l’amor, i encara menys per a l’amor entre homes. A ell, marcat per la lleialtat, li molesta que el rei es dediqui al gaudi i estigui incomplint els deures com a governant”.

Com a Written on skin, la temàtica de Lessons in love and violence té una font medieval, però la posada en escena és “hipermoderna”, tal com la descriu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. “A la primera reunió la Katie ja va dir que volia situar l’òpera en el context modern”, recorda Benjamin. “És una obra preciosa, i és una meravella haver pogut tornar a treballar amb ells”, ha dit Mitchell, també telemàticament. El resultat del triumvirat Benjamin-Crimp-Mitchell és una òpera de 90 minuts que, com diu el compositor londinenc, s’ha de rebre amb “les orelles i el cor oberts”.