Literatura
Cultura04/04/2016

Escriure sobre l’apocalipsi, una tendència a l’alça

Jordi Nopca
i Jordi Nopca

BarcelonaEls últims cinc anys han proliferat les novel·les que ofereixen un retrat apocalíptic de Barcelona. Hi ha el realisme grotesc amb què Julià de Jòdar oferia una dissecció del present a 'El desertor en el camp de batalla' (Proa, 2013), però també les faules de Marina Espasa en què els animals tenen un protagonisme fonamental: a 'La dona que es va perdre' (Empúries, 2012) un exèrcit de talps tenia plans per conquerir el món començant per la plaça de les Glòries; a 'El dia del cérvol' (L’Altra, 2016) planteja l’enfrontament entre els Atletes del Nord i els Ganduls del Sud a partir d’una història d’amor entre una estudiant de doctorat i un noi misteriós (en aquest cas, els cérvols són un símbol positiu, capaç de transportar aquell qui els toca a moments i espais diferents).

Encara trobem dues novel·les més ambientades en el present publicades per Males Herbes. A 'Men- tre el món explota', Roderic Mestres explicava, el 2014, la fi del món des de Barcelona a partir d’un personatge nihilista que editava llibres entre glops de whisky i es dedicava a vaticinar l’Apocalipsi. Víctor Nubla, a 'El regal de Gliese' (2012) s’emportava els lectors a les festes de Gràcia més singulars de la història, on mentre els carrers eren guarnits una raça alienígena buscava un misteriós objecte mentre el clarinetista i detectiu Víctor Neige investigava els estranys fets que passaven a la ciutat.

Cargando
No hay anuncios

El futur serà negre

En el camp de les distopies ambientades en el futur, la més pròxima és la que plantejava Sebastià Jovani a 'Emet o la revolta' (La Magrana, 2011), on un engendre monstruós i golèmic atacava Gràcia. També en aquest barri s’ambientava la segona part de la novel·la 'La peixera' (Periscopi, 2013), de Maiol de Gràcia, en què un home que era segrestat sense motiu aparent investigava què li havia passat i intentava adaptar-se a una estranya realitat on només es podien trobar llibres tècnics i en anglès. A 'Terra inhòspita' –també a Periscopi–, Maria Dolors Millat narrava la història d’una jove hacker que, juntament amb un vigilant, s’enfrontava al poder imperant a Barcelona, la Netkràcia, l’any 2048.